VALÈNCIA. Aquest diumenge arranca el festival de música contemporània Ensems i ho fa amb el concert que ofereix la Banda Municipal de València al Palau de la Música, a les 12 hores, a la sala Iturbi. L’agrupació professional que dirigeix Rafael Sanz-Espert actua per tercera vegada al festival, on estrenarà l’obra Tot l’enyor de demà, del compositor valencià José Luis Escrivà, on també col·laboren les soprano Carla Sanmartín i Yasmin Müller.
Després del debut de la formació en el festival el 2017, “la integració” de la Banda Municipal a l’Ensems està consolidada. El Palau de la Música considera el certamen de música contemporània –organitzat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport a través de l’Institut Valencià de Cultura– “una institució fonamental” que està “completament compromesa amb la música de nova creació”.
Però, la direcció artística de l’Ensems vol més i, per això, ja es treballa a integrar la Banda Municipal de Castelló de la Plana i la Banda Municipal d’Alacant per a l’edició del 2020. De fet, amb aquesta última les negociacions per a participar en el festival estan molt més avançades i damunt de la taula hi ha possibles dates d’actuació i obra d’encàrrec.
“Tots els encàrrecs, excepte els simfònics, tindran com a mínim una segona interpretació” i s’ha aconseguit establir una xarxa de col·laboració que en l’edició del 2020 s’ampliarà de nord a sud del país. “Hi ha una programació que tracta que siga més transversal”, explica mentre sosté que, després d’haver convertit en normal l’actuació de la Banda Municipal de València, “les tres bandes municipals estaran” perquè li importa “la música de banda de nova creació que se n’isca del format de poema simfònic”, destaca el director artístic.
Voro Garcia va aterrar a la direcció artística de l’Ensems l’any passat quasi sense massa marge de maniobra per a capgirar la programació. Tanmateix, sí que va tindre temps per a marcar quins eren els objectius que volia aconseguir: donar a conéixer l’Ensems a la ciutadania i els músics; esdevindre el punt més àlgid dins del panorama anual de la música contemporània, i aconseguir fer-se un lloc dins d’Europa.
La programació d’aquesta 41a edició “ja és la meua”, apunta Garcia sobre un cartell dedicat a la veu i on es retrà homenatge al creador del festival, Llorenç Barber. Barber ha rebut diversos reconeixements en els últims mesos a propòsit del seu 70é aniversari i el festival valencià el recordarà amb una exposició sobre la seua àmplia carrera.
El director artístic ha eliminat les etiquetes per a qualificar les propostes i diferenciar les seccions dins del festival. “No hi ha on ni off, ni on“, assegura, però, sobretot, s’ha aconseguit “invertir bastant” perquè l’Ensems “arribara més cap enfora”, ja que el festival, després de 40 anys, “molta gent encara no sabia que existia”, emfatitza Voro Garcia.
Per a aquesta edició, que tindrà lloc a diferents espais de València entre el 14 d’abril i el 12 de maig, el director artístic es planteja enfortir el perfil de gran festival i obrir-se lloc en el context internacional. “El festival no pot viure a esquenes del que està fent-se, sobretot a Europa”, manifesta el compositor. “Hem fet un entramat de col·laboració amb Mixtur, de Barcelona; Programación, de Saragossa, i Resis, de Galícia”, explica. Així, l’Ensems ha aconseguit tancar aliances amb altres festivals perquè conjunts de carrera internacional passen per València. En eixe sentit, Voro Garcia recorda que el grup Enigma farà a l’Ensems una estrena però també a l’Auditori de Saragossa, on toquen amb el violoncel·lista de l’Orquestra de València Ivan Balaguer, i Vertixe Sonora estrena obres també a València però també assistirà al Resis a la Corunya. “Al final som perifèria, a Madrid no ens fan ni cas, encara que ln 2020 ens faran cas i coproduirem per fi amb el Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM)”, avança el responsable de la programació.
La R+D+i per a caracteritzar el festival
“Ensems té la seua programació i ha de vetllar pel festival”; al remat, la idea del compositor és que siga “una fira de noves propostes”. Perquè l’Ensems siga un punt destacat en el panorama de la música contemporània “caldria un cicle en què estem treballant que durarà tot l’any perquè ajude a la normalització i acabe a l’Ensems”, apunta Garcia. “A Ensems, com la fira del mòbil, del moble o del cotxe, es donen les novetats”, és a dir, que el festival “no és el lloc del bolo de ningú, sinó el lloc d’una presentació d’un projecte nou però que aposte en R+D+i”, manté.
Garcia vol que la recerca, el desenvolupament i la innovació en la nova música caracteritzen el festival. “Allò que jo entenc que es deu programar al Palau de la Música o qualsevol altre contenidor no cal que estiga a l’Ensems; el festival ha de ser allò que aporte alguna cosa nova”. Tot plegat, alerta, “tampoc renunciem als clàssics, perquè en la programació d’enguany hi ha Ligeti, Stockhausen i, fins i tot, el Pierrot Lunaire de Schoenberg, del 1911. És a dir, no entendríem la nova creació sense els clàssics”, assenyala.
Deixar d’estar d’esquenes a Europa
Ensems ha aconseguit que més gent el conega, però el repte és arribar al vell continent. El festival vol sumar totes les bandes professionals al programa però també vol treballar braç a braç amb altres esdeveniments europeus. De fet, el certamen ja està treballant en aquest sentit, encara que, de moment, no ha transcendit més detall d’aquest projecte continental.
“Vivim d’esquenes al continent, i no perquè no sapiguem el que ocorre, perquè la majoria dels conjunts que venen són els que estan al circuit europeu, sinó perquè la majoria de vegades el problema és que no sabem vendre. Tenim producte d’ací més que bo, a l’altura del que poden haver a Europa”, insisteix el director artístic del festival.
L’Ensems va sumar l’any 2018 el patrocini d’empreses privades del sector musical i una major implicació de l’SGAE. Eixe increment de suport econòmic ha propiciat que, per primera vegada, el Grupo Cosmos, que compleix 32 anys, debute al festival de música contemporània de València.
