VALÈNCIA. L’estiu encara la recta final. Els dies ja són cada vegada més curts i l’activitat política i econòmica va reactivant-se a poc a poc. Polítics i empresaris apuren els darrers dies d’agost per a posar a punt l’inici de curs, fer balanç de l’aconseguit fins ara i avaluar els reptes als quals s’enfrontaran a partir d’ara.
El Brèxit i les seues conseqüències, les exportacions, la creació d’ocupació, el suport a les pimes i, sobretot, la qüestió del finançament autonòmic seran les “assignatures complicades” a les quals s’haurà d’enfrontar l’empresariat valencià. Per això, no han esperat fins a l’inici de curs i s’han posat ja deures: buscar sinergies amb el Consell per a complir el seu objectiu: que l’economia “funcione millor”.
Així ho va explicar aquest divendres el president del Consell de Cambres de Comerç, José Vicente Morata, amfitrió d’un tradicional dinar d’inici de curs que reuneix l’empresariat valencià amb el Consell. En la trobada, els principals actors del món econòmic traslladen a l’executiu valencià les seues inquietuds i propostes per a tractar de buscar punts en comú i línies de treball conjunt per a seguir millorant l’economia i “seguir creant ocupació”.
En aquesta ocasió, els polítics convidats pel president del Consell de Cambres van ser el president de la Generalitat, Ximo Puig; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el conseller d’Economia, Rafa Climent, i el conseller d’Obres Públiques, Arcadi España.
“Iniciem el curs amb la intenció de fer que açò funcione millor. Des de les cambres el que pretenem és compartir les nostres inquietuds sobre l’economia i la col·laboració per a aconseguir que es prenguen les mesures perquè es continue creant ocupació”, va explicar Morata. Per al president de les cambres de comerç aquest nou curs tindrà “moltes assignatures complicades”.
En aquest sentit va insistir en el fet que la qüestió del finançament autonòmic és “un problema evidentment de tots els valencians” però ha recordat que en “el món econòmic també hi ha altres coses que són importants i que cal tindre en compte”. Les exportacions, el suport a les pimes, el turisme i el Brèxit són alguns dels reptes que Morata veu per als propers mesos i va demanar “seguir treballant en la mateixa línia” que fins ara.
Demandes al Consell
Morata també va defensar la necessitat d’una regulació de la fiscalitat “més profitosa” per a l’activitat productiva, com a palanca de la competitivitat d’un territori, així com de continuar reduint la burocràcia en l’administració i de concloure infraestructures com el Corredor Mediterrani per a fer “atractiu” el País Valencià.
Pel que fa als riscs als quals s’enfronta l’economia valenciana, el president del Consell de Cambres ha fet referència a “un escenari marcat per la incertesa internacional pels riscos del Brèxit i la guerra comercial”. Malgrat això, va assegurar que l’economia valenciana continua creixent, encara que a un ritme més moderat: “La nostra economia es consolida sobre la fortalesa de la demanda de consum, la bona marxa del turisme i l’evolució de les exportacions i la seua contribució al PIB”.
Segons va dir, els acords internacionals amb el Canadà i el Japó han obert noves oportunitats per a les empreses exportadores que van més enllà de la reducció d’aranzels i ha posat com a exemple que les exportacions al Canadà van créixer un 130% el 2018, fins a arribar als 375 milions d’euros.
Morata també va defensar la necessitat d’escometre canvis en el sistema educatiu potenciant les habilitats i actituds de les persones i l’emprenedoria, i que s’acoble l’educació amb els canvis tecnològics “tant en les universitats com en la Formació Professional”. Això, va dir, “permetria elevar el potencial de creació de llocs de treball i el nivell de competitivitat de l’empresa valenciana”.
D’altra banda, per al president de les Cambres, la diferència de fiscalitat genera un efecte negatiu en les empreses valencianes: “La fiscalitat és una palanca més de la competitivitat d’un territori i s’ha d’aprofundir en una regulació més profitosa per a l’activitat productiva, fomentant l’estalvi i la capitalització de les empreses i atraient talent”.
Finalment, es va referir a la necessitat que finalitze l’execució d’infraestructures tan significatives per a dotar d’atractiu i competitivitat el País Valencià com el Corredor Mediterrani (especialment el tram entre València i Tarragona), el Corredor ferroviari Sagunt-Saragossa-Cornisa Cantàbrica i la disponibilitat de centres logístics ben dotats i connectats.
“Millorar les perspectives econòmiques”
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va subratllar la importància de tindre sempre present la relació directa amb “l’economia real” per a poder treballar per l’objectiu de “millorar les perspectives econòmiques de la Comunitat Valenciana”.
El president va considerar “molt positiva” la presa de contacte amb representants del sector empresarial. “Desitgem que, siga l’escenari que siga, que no el posem nosaltres en moltes ocasions, puguem millorar les perspectives econòmiques de la Comunitat Valenciana; eixe és l’objectiu”, va assegurar.
“Moltes vegades veiem tot el que són les expectatives econòmiques, les diferents anàlisis, però qui sap realment el que està passant són els actors econòmics”, va afegit Puig.
El Brèxit i la guerra comercial
El cap del Consell es va referir als factors que determinen les perspectives econòmiques, entre els quals ha destacat el context internacional, amb la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i, especialment, el Brèxit.
En relació amb el Brèxit, va subratllar que la Generalitat està “preparada per a tots els escenaris”. “Des del dia mateix del referèndum hem estat reunits i conversant amb les autoritats i amb els diferents actors econòmics”, va indicar el president, qui ha agregat que “tothom té molt a perdre en aquesta operació”, per la qual cosa va apel·lar a la “racionalitat” del govern britànic.
