VALÈNCIA. Aquest dissabte, 6 de juliol, es commemora el Dia Mundial del Cooperativisme. Es tracta d’un model empresarial bastat en unes premisses molt clares: les persones primer, el capital com a instrument, la inclusió social i la sostenibilitat. Oferir condicions de treball estable i digne, i supeditar el creixement a la sostenibilitat són dues de les característiques principals d’un model molt arrelat al País Valencià.
Per a commemorar el dia de les cooperatives, a Diari La Veu hem parlat amb Emili Villaescusa (València, 1956), principal representant del cooperativisme valencià. Villaescusa està implicat en el món del cooperativisme des de fa trenta anys. Els primers passos en les cooperatives els va donar a Florida Grup Educatiu Cooperatiu, on va ser president i director general entre el 1986 i el 2004. Aquests càrrecs els va compaginar amb la presidència de Consum entre el 1998 i el 2006. Des de l’any 2005 presideix l’Associació per a la Cooperació de l’Economia Social –ASCES–, grup empresarial que conjumina cooperatives líders en els seus sectors. I, entre altres càrrecs dins del sector, presideix la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana des del 2012.
Un de cada dos valencians és soci d’una cooperativa. Per què aquest model està tan arrelat al territori?
Perquè és un model d’anys. I tenim cooperatives centenàries. Al món rural, al món elèctric, a les caixes rurals…, tenim cooperatives de molta solera, i molt grans, que ajuden a incrementar les xifres. Tenim cooperatives en tots els sectors, que això també ajuda. Hi ha comunitats autònomes que en tenen moltes, però només agroalimentàries. A la Comunitat Valenciana tenim, possiblement, el cooperativisme més ric i divers, perquè en tenim de totes les classes. Immediatament la gent se sent molt involucrada en el tema del camp i la seua cooperativa; en les de crèdit també; en el tema de consum immediatament apareix, i en el tema de l’ensenyament és molt important també, sols en el tema escolar arribem a 25.000 famílies. En el món de Consum no et dic a quanta gent s’arriba. En el cooperativisme del camp i en l’elèctric ho comences a veure i també s’arriba a molta gent. Efectivament, el món cooperatiu està molt arrelat a la Comunitat Valenciana.
Quants llocs de treball genera el cooperativisme valencià?
Fa un any el CIRIEC [Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa] va fer un estudi i tenim les dades definides, però del 2017. Els estudis sempre van un any o dos darrere. Segons eixes dades, el cooperativisme valencià genera entre directes i indirectes, més de 81.000 llocs de treball. Hi ha un problema estadístic real sobre qui som i quants som. Això és històric, no hi ha manera. Estadísticament estem poc documentats. L’informe que ha fet el CIRIEC el vam fer a instàncies de la mateixa Confederació perquè estàvem donant números aproximats però ara ja tenim dades exactes. L’estudi en compta uns 67.000 directes i després alguns indirectes, però que no són indirectes. Perquè indirectes n’hi ha molt més. Si mirem tots els proveïdors de Consum per exemple…, però ahí estan comptats els que anomenem indirectes-directes, que són els relacionats amb el món agrari. Per això quan donem la xifra de 81.000 nosaltres els entenem com a treballs directes.
Per què el cooperativisme està tan poc documentat?
Perquè ens dediquem a la faena. Si es comença a buscar, sí que hi ha coses, però al món cooperatiu sempre falten recursos i els pocs recursos que hem tingut els hem dedicat a l’activitat. Fins i tot, els que ara estem en estructures representatives ens queixem perquè som pocs per a tot el que hem de fer. Però és que el món cooperatiu és un món de recursos molt limitats. Per això hem dedicat pocs recursos a l’estadística. Sempre em fan una pregunta. Si sou un de cada dos, com és que teniu poca presència? Perquè no hem dedicat recursos. Ni tan sols al tema de màrqueting i comunicació. Però ara estem començant a dedicar recursos a això.
El nombre de cooperatives, de treballadors i de socis no para de créixer. Per què creixeu tant?
Per necessitat. Hem de créixer. En açò del creixement hi ha moltes teories. De vegades diuen això que la grandària importa i en alguns sectors no, però en altres sí. Créixer és pràcticament una necessitat. Hi ha alguns sectors en què si no creixes, vol dir que decreixes. Estic pensant ara en la distribució comercial. En altres sectors, cal créixer, però en segons quines coses. En el sector agroalimentari no volem creixen en nombre de cooperatives, volem el contrari, decréixer. Però volem que les cooperatives siguen més fortes, que siguen més potents, que aglutinen més socis i, per tant, que puguen exportar més. Volem que hi haja més estructures de segon grau, ens importen menys les estructures de primer grau… Ara, nosaltres tenim quasi una màxima que diu que estem a favor del creixement amb dues condicions: que siga sostenible i amb cohesió social. No volem un creixement que provoque disfuncions en el treball.
