Al Regne de València, com al Principat català, l’administració borbònica establí cossos repressius autòctons per a garantir l’ordre, sobretot a l’extensa ruralia. Aleshores Espanya, l’estat-nació, encara balbucejava i l’antiga Corona de catalans i aragonesos eren territoris a assimilar, dirigits manu militari per capitans generals. Al Principat, per a combatre, en un primer moment, les partides de miquelets austriacistes i, ja de pas, reprimir els malfactors, sorgiren les «esquadres de paisans», origen dels mossos d’esquadra en 1721. Al Regne de València, sempre emmirallat en el Principat malgrat els Borbons, es fundà un cos policial similar —vaja, quasi idèntic— en 1774. Ara bé: si al Principat eren «mossos», a València foren dits «minyons».
Mireu: és com això de temps/oratge de la televisió. Si els «catalans», els de la Catalunya estricta, diuen temps i surt l’home del temps, els valencians, pels dídims de Sant Vicent Ferrer, hem de dir oratge. Bé, són sinònims, dos mots utilitzats indistintament al llarg del país que s’expressa en la llengua de Ramon Llull, fets servir, però, per a marcar territori. És com falla/foguera, ara que, precisament, entrem a la setmana de Sant Josep: falla és a València ciutat i àrea d’influència el 19 de març, i foguera és exactament el mateix, el mateixet!, però el 24 de juny i a Alacant. Ep! I no se t’acudisca dir falla a un foguerer alacantí, que et crucifica. En fi, què us diré? Burrimàquies de campanar, que tant abunden, dissortadament, al país de les Corberes al Segura. Dir-se mosso o minyó, al capdavall, era el mateix, que fins i tot vestien igual, amb barret de copa inclòs. Els minyons valencians, però, desaparegueren per sempre en 1868. Els mossos principatins, en canvi, aguantaren fins al franquisme, que els consentí a la Diputació de Barcelona, i el pujolisme més endavant els reconvertí en policia autonòmica del règim. En definitiva, borbònics fins a la medul·la. Que ningú s’espante, doncs, de la punyalada trapera de dijous passat. En 1721, el capità general borbònic del Principat de Catalunya, Francisco Pío de Saboya y Moura, els creà —què us pensàveu— per a estomacar catalans; creà un cos militaritzat de catalans botiflers, de reconeguda adhesió al règim borbònic, per a atonyinar els seus compatriotes. Els mossos actuals fan el mateix. I l’invent reeixí tant que a València el volgueren copiar de seguida. Ja sabeu, clàusula Camps avant la lettre. Un altre capità general, aquest però repressor major a València, el gavatx Pierre-Felix de la Croix de Chevrières, establí el cos de minyons amb la mateixa mala llet borbònica que el Pío de Saboya marquès de Castel-Rodrigo creà els mossos al Principat.
