El 1958, el mateix any d’execució de La creació del món, Remedios Varo també pintava Visita inesperada, una obra en què apareix un motiu iconogràfic idèntic: una mena de receptacle amb rodes (en el primer cas, volador) que té a l’interior un cap per avall aguaitant pel sostre. Un cap que, en realitat, és el peu o la cama d’un bolet que sorgeix del casquet esfèric o barret, i que tornem a veure, ara en solitari, en El visitant (1959). Això enllaça amb la descripció que Robert Graves fa a Els mites grecs (1955) quan compara la tradició hel·lènica amb la mazateca, del nord de l’estat d’Oaxaca: “El costum salvatge de les Mènades d’arrencar els caps de les seues víctimes podria referir-se al·legòricament a la separació del cap del fong sagrat, ja que a Mèxic mai no es menja el peu”. Assenyala la pintora i escriptora Magnolia Rivera que el visitant és el bolet que permet accedir a altres dimensions gràcies als seus efectes i que les flors i l’espiga de l’interior del recipient són respectivament roselles, insígnia de les sacerdotesses de Demèter, i sègol. Un cereal que té un fong paràsit, anomenat sègol banyut, a partir del qual es preparava el kykeon, una beguda associada als misteris d’Eleusis de l’Antiga Grècia, uns rituals vinculats amb la divinitat esmentada i la seua filla Persèfone. Atès que també es consagrava a la deessa un porc durant la cerimònia, l’artista “suggereix l’animal amb les formes arrodonides i la cua característica”. A més, en l’Odissea, la maga Circe ofereix aquesta poció als companys d’Ulisses i els transforma en bacons. D’altra banda, “els ocells representen el vol de l’ànima, una imatge comuna en el trànsit del xaman i en els misteris” (“Remedios Varo: Teonanácatl”, 2018).
