No sóc monàrquic. Per raons ideològiques i pràctiques, em sembla una broma de mal gust que la caporalia d’Estat vinga determinada pels avatars més o menys bojos d’un pobre espermatozoide. Crec que la república és un sistema de govern més racional, però com que no hi ha perspectiva que ens pregunten a curt ni a mitjà termini que hi opinem, els ciutadans, doncs també comprenc que la meua opinió té una vàlua limitada.
Dit això, no volia deixar passar l’ocasió de comentar un fet més o menys insignificant que va tindre lloc fa unes setmanes. Es tracta del primer discurs en llengua catalana de la filla major dels reis d’Espanya, la infanta Elionor (els seus pares la van batejar com Leonor, però ja coneixeu la convenció que ens fa traduir els noms dels reis i els papes). Ho vau poder contemplar tots segurament per televisió: aquell dia, a Barcelona, Elionor va demostrar una destresa absoluta en la nostra llengua, un maneig excel·lent en un idioma que no li és propi, però que algú li va ensenyar i ella va fer l’esforç d’aprendre.
En un país on paios –i paies- que ostenten cognoms catalans que en alguns casos vénen directament de la Conquesta no disparen ni un míser “Bon dia” en vernacle, Elionor els va passar la mà per al cara a tots. No caldrà recordar ací el “caloret” d’una mai no prou plorada alcaldessa absolutíssima, em sembla. El que va fer aquell dia aquella xiqueta, simplement, és demostrar que una llengua s’aprén si a u li dóna la gana i viceversa. En aquest sentit, estic completament segur que el 99% dels conflictes que genera l’ús de la llengua pròpia no s’originen per la dificultat de comprendre-la: tots aquests policies, metges, funcionaris i saltimbanquis de tot pèl i ploma que ixen en les estadístiques de l’Oficina dels Drets Lingüístics, la Plataforma per la Llengua, el Síndic de Greuges e tutti quanti entenen perfectament el català. El que passa és que no els dóna la gana sentir-lo parlar.
A tots ells, una adolescent de 14 anys els va fer burla l’altre dia amb les dues mans. 14 anys: l’edat de tants alumnes de l’ESO, que potser assisteixen a classes de valencià des de Preescolar però als qui tampoc voràs mai parlant en cap altre idioma que no siga el castellà macarra que els serveix d’única interlíngua.
I ara dic jo: això que ha fet Elionor, ¿no podria fomentar-se que es fera a tot arreu de l’Estat? Per a quan una assignatura obligatòria de Llengües d’Espanya a tots els centres sostinguts amb diners públics? Si Espanya té algun interés a mantenir-se com un estat unitari, potser hauria d’haver començat per ací….
No espere res dels polítics. Ni de reis ni de reines. Però el gest d’eixa xiqueta, el seu aplom i la seua competència en la llengua que em van ensenyar els meus pares, em va robar el cor. I ara, si cal, digueu-me sentimental…
