Qualsevol que haja vingut observant el comportament electoral general dels anys 80 ençà haurà pogut observar dues coses molt significatives. En primer lloc, que l’electorat d’esquerres, quan es mobilitza al complet, és molt superior al de dretes. En segon lloc, que aquest mateix electorat és molt més sensible a la temptació abstencionista que el del camp contrari.
Ara diuen que vivim una nova època, on tot és més volàtil, on el vot es decideix, sovint, la darrera setmana de campanya, els últims dies, les últimes hores. És probable que siga així. Però el primer axioma que he enunciat encara té, em pense, una vigència completa.
En som més, això és una evidència. Som majoria. I, així i tot, els trigèmins fatxendes ens poden guanyar fàcilment la partida tant en les eleccions generals, com en les autònomiques o com en la resta de les convocatòries que ens esperen entre ara i finals del mes de maig. Si l’electorat d’esquerres no hi compareix, el combat està perdut.
Les conseqüències són fàcilment imaginables: us imagineu la Conselleria d’Educació i Cultura en mans de Vox? (o de Ciutadans o del PP de Bonig-Casado, que ja ve a ser el mateix). Les fràgils i escasses conquistes aconseguides en aquests quatre anys se n’anirien en orris, tot tornaria a la brutal monotonia monolingüe, monològica i monotemàtica. Tornaria la tabarra dels símbols, dels bons i els mals valencians, del bou, de l’aigua….
I, a nivell estatal, imagineu-vos-ho: un tripartit facciós amenaça amb la possibilitat que les llengües “autonòmiques” no siguen obligatòries per a cap nivell administratiu ni en l’educació ni als mitjans de comunicació (veuríem À punt com l’antic Canal 9, amb debats ultradretans amb el 0.15% d’audiència i pel·lícules en castellà a cor què vols). Estarien tot el dia amb la bandera: bandera per a esmorzar, bandera per a dinar i bandera per a sopar (supose que literalment, perquè les baixades massives d’impostos i les privatitzacions salvatges estil Esperanza Aguirre deixarien l’estat del benestar tremolant…).
Qui llija açò, no siga un extremista de dretes i tinga sang a les venes m’hauria de contestar aquesta pregunta: permetrem eixa situació?
No entraré en el debat sobre si fer coincidir les eleccions autonòmiques amb les generals és una bona idea. Personalment haguera preferit que, ja que se singularitzaven els comicis valencians, no haurien d’haver-se fet coincidir amb cap altra convocatòria. Però cada partit polític dels que formen el Botànic té la seua forma d’observar el terreny de joc i les seues tàctiques. Ara, però, el partit està convocat i hi hem de jugar. Si una part de l’equip no acudeix o s’hi està amb una mà lligada a l’esquena, estem perduts. Avisats estem.
