VALÈNCIA. El València, fundat el 18 de març del 1919, es converteix aquest dilluns en centenari, ja que aconsegueix el seu primer segle de vida com un dels grans del futbol espanyol i amb una trajectòria d’èxits a nivell europeu, a més d’haver comptat en les seues files amb tècnics i jugadors de primera categoria mundial.
Quan el club va nàixer, a València n’existien molts, però cap portava el nom de la ciutat fins que el nou equip va decidir anomenar-se València Football Club. Aquesta denominació originària es va mantindre fins als primers anys quaranta del passat segle, quan es va veure obligat a canviar el “football club” per “club de fútbol” per una decisió política. Quan va poder recuperar el seu nom primigeni, en els anys setanta, no ho va fer.
Encara que el València va nàixer tard en relació amb altres clubs espanyols, el seu creixement va ser ràpid, i tot i que no va estar en el grup dels fundadors de la Lliga el 1929, al final de la temporada 30-31 va pujar a la màxima categoria, en la qual va romandre amb continuïtat fins ara, amb excepció de la campanya 86-87.
Després de la Guerra Civil, el València es va convertir en un dels equips més importants de l’Estat, ja que entre el 1941 i el 1954 va guanyar tres títols de Lliga i va ser tres vegades campió de Copa. En els anys seixanta, va fer un pas avant cap a la modernitat com un assidu en les competicions europees que en aquells dies començaven a disputar-se.
Campió de la Copa de Ferias en les dues primeres participacions (1962 i 1963), va guanyar tornejos estatals, encara que de forma esporàdica, en aquella dècada i en la següent, per a viure l’època més convulsa en els huitanta, amb el descens a Segona Divisió del 1986.
Després d’una temporada en eixa categoria i la transformació en societat anònima esportiva l’any 1992, el València va viure una altra gran etapa d’esplendor en canvi de segle amb dues lligues i una Copa de la UEFA, acompanyades del sabor agredolç de les dues finals de Lliga de Campions perdudes el 2000 i el 2001.
L’últim títol del club, la Copa del Rei de 2008, ha donat pas a onze anys de sequera, però ara l’equip està en la final de la Copa del Rei d’enguany i desitja celebrar el centenari amb un títol. Molts han sigut els noms propis importants en el club al llarg d’aquests cent anys amb presidents com el tàndem fundador Augusto Milego-Gonzalo Medina, junt amb Luis Casanova; el que més temps va dirigir al club i més títols va aconseguir, Julio de Miguel, José Ramos Costa, Arturo Tuzón o Jaume Ortí.
En els despatxos hi ha hagut figures fonamentals com Luis Colina, Eduardo Cubells, Vicente Peris o Bernardino Pérez ‘Pasieguito’ i en la banqueta destaquen tècnics com Jacinto Quincoces, Alfredo di Stéfano o Rafa Benítez.
Més de set-cents futbolistes han disputat partits oficials amb la samarreta del València, amb la parella Arturo Montes-Eduardo Cubells, en els anys vint del segle passat, com a primeres estreles. Després de la gran etapa de la “davantera elèctrica” en els anys quaranta (Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza), va arribar l’època de la medul·lar Pasieguito-Puchades, de la qual van ser hereus Paquito i Roberto, amb Waldo i Clamarunt com a figures posteriors, fins a arribar a Mario Kempes, el jugador més destacat de tota la història del club.
Després de l’etapa de Fernando Gómez, el futbolista amb més partits disputats, i Ricardo Arias, el que més temporades ha estat al València, es va donar pas a l’esplendor del canvi de segle amb Cañizares, Ayala, Carboni (l’estranger amb més partits en el club), Albelda i Baraja com a estendards.
Posteriorment, els campions del món amb Espanya el 2010 Carlos Marchena, David Villa, Juan Mata i David Silva es troben entre els homes més destacats al València del segle XXI.
Actes commemoratius
El València celebra aquest dilluns el centenari amb una jornada festiva immersa en l’àmbit de les festes falleres de la ciutat en la qual destaca la celebració d’una marxa cívica encapçalada per una rèplica de la bandera fundacional del club, una mascletà i un concurs de paelles.
A les 9.15 hores s’iniciaran els actes al costat de l’estadi de Mestalla, d’on partirà la marxa cívica, que arribarà al quilòmetre zero del valencianisme en la plaça de l’Ajuntament de la ciutat, just en el lloc on estava situat fa cent anys el Bar Torino, primera seu de l’entitat valencianista.
A partir de les 10.30, la marxa arribarà al quilòmetre zero pel carrer de la Pau, plaça de la Reina i carrer Sant Vicent, i es procedirà a una simbòlica lectura de l’acta de constitució del club per part de descendents dels fundadors, lectura que estarà acompanyada d’unes paraules de l’actual president, Anil Murthy.
L’acte es completarà amb el descobriment d’una placa commemorativa i a continuació tindrà lloc una recepció oficial per part de les autoritats municipals i una representació institucional del club, a la qual assistiran els jugadors del primer equip. Després, a les 14.00, la mascletà fallera del penúltim dia de la festa tindrà un to valencianista, “amb una temàtica musical i ambiental i gestos molt especials”.
Després de la mascletà, una representació institucional junt amb exjugadors, descendents de fundadors i membres del club desfilaran i, amb permís de la Junta Central Fallera, realitzaran una ofrena floral a la Verge dels Desemparats.
Per a tots els afeccionats valencianistes, un altre focus festiu estarà al costat de Mestalla a partir de les 15.15, amb la degustació d’una paella gegant organitzada per l’Agrupació de Penyes Valencianistes, que també haurà plantat una falla commemorativa, que cremaran a poqueta nit el penúltim dia de Falles.
