VALÈNCIA. L’any 2011, Colm Tóibín estrenava a Dublín un monòleg protagonitzat per la dona que, segons la tradició cristiana, havia sigut la mare de Jesucrist. L’escriptor irlandés va convertir El testament de Maria en novel·la i Broadway la va pujar a l’escenari del Walter Kerr Theatre de Nova York el 2013. Malgrat rebre el premi Tony a la millor obra dramàtica, la producció va despertar les crítiques del catolicisme que la considerava una blasfèmia contra els fonaments del cristianisme.
Agustí Villaronga va dirigir el 2016 una nova producció basada en la novel·la de Tóibín al Teatro Valle-Inclán de Madrid, amb Blanca Portillo com a protagonista del monòleg. No és cap casualitat que aquest Divendres Sant la sala Off de València aculla la preestrena de la versió de la Dependent d’El testament de Maria.
“L’obra despulla Maria del mite per a col·locar una dona que expressa els seus sentiments”, explica el director de la companyia alcoiana, Joanfra Rozalén. Tóibín proposa una altra visió que es distancia de la definició bíblica. L’escriptor posa l’accent en la faceta humana, en la mare que no comprén el paper que ha jugat el seu fill, mort a la creu, i la interpretació que estan donant aquells –els apòstols– que l’han acompanyat en un tràngol que només ella percep com un sofriment humà.
La mort del fill de la Verge Maria va marcar la història d’Occident, de fet, aquest 19 d’abril , segons la tradició cristiana, és el Sant Soterrar. L’obra situa Maria en un temps posterior al traspàs del seu fill, a Efes, on la dona passa els últims anys de la seua vida rebent les visites constants de dos homes que escriuran el relat que canviarà el món. La dona, però, es confessa a la deessa Àrtemis, amb la necessitat de recordar els fets, reviure el moment com a mare que perd l’ésser més estimat i que viu turmentada pel pes de no haver fet tot el que calia, tal vegada, desoir les sagrades escriptures i salvar Jesús d’una mort evitable.
La Dependent aterra a València amb El testament de Maria amb traducció al valencià i direcció de Jordi Ballester i amb Pepa Miralles en el paper d’una mare “a qui han mort el fill”. Era un final que “ella intuïa” i “no acaba d’entendre per què el fill estava disposat a passar per una situació complexa”. La Maria de la companyia d’Alcoi “vol expressar els neguits i les reflexions” que li produeix la mort.
La coincidència de l’estrena de la producció un Divendres Sant “tenia una finalitat”, si més no, “ens semblava interessant” que la primera representació d’El testament de Maria “siga en una data curiosa”, reconeix Rozalén. Tot i això, la companyia buscava poder testar l’espectacle davant el públic “perquè madure”. I havia de ser a València –on “en aquests moments és difícil arribar”– durant “unes dates que ens semblaven molt adequades” perquè, així, l’obra “acabe assolint el rol que volem”, raona el director de La Dependent.
“Proposem una reflexió sense ànim de no ferir ningú”, avança Rozalén sobre una Maria que es revolta contra la càrrega catòlica del Divendres Sant. “Hi ha diferents perspectives de veure les coses i aquesta és tan vàlida com qualsevol altra”, que s’allunya, sosté el director, “de la irreverència”, però que, naturalment, “qüestiona els fonaments de l’Església i del cristianisme”.
La Dependent proposa una versió en valencià i senzilla, feta a partir de la novel·la de Colm Tóibín que recull “l’essència” i la visió “més íntima” d’una dona que és mare i que “va més enllà de la parafernàlia cristiana”.
“La novel·la en si mateixa té un component de denúncia i tant en la versió que va fer Broadway el 2013 com la que va fer Agustí Villaronga per al Centre Dramàtic amb Blanca Portillo el 2016 té eixe component de mostrar una dona i els seus sentiments que semblen han estat amagats rere l’altar. Eixa és la idea de l’espectacle i el que enganxa Pepa Miralles per a fer una proposta d’aquestes característiques”, afirma Joanfra Rozalén.
El testament de Maria estarà quatre dies a la sala Off de València, del 19 al 22 d’abril, fins que s’estrene oficialment en la Mostra de Teatre d’Alcoi al Centre Cultural, el 5 de juny. La intenció de la companyia és que la proposta escènica puga entrar en el Circuit Cultural Valencià perquè puga girar.
