VALÈNCIA. “No, cap” o “ací no fem pel·lícules en valencià” són algunes de les respostes de les sales de cinema de València. Però, n’hi ha altres contestacions que són més preocupants, ja que assenyalen que a la ciutat hi ha més probabilitats de veure films en idiomes estrangers que en llengua pròpia. “Ací els subtítols són en castellà” o “els subtítols són en anglés i, en alguna ocasió, en francés” són les rèpliques a la pregunta sobre si la cartellera de les multisales diposa d’oferta de films en valencià.
Malgrat que les ajudes a l’audiovisual de la Generalitat obliga les productores que reben subvencions públiques a remetre una còpia de la pel·lícula en valencià, l’oferta a la ciutat és nul·la. Les cartelleres es nodreixen principalment de títols nord-americans, cinema europeu i, en menor mesura, espanyol.
Però, on queda la cooficialitat de les llengües al cinema? Les opcions de veure una cinta en llengua pròpia a la ciutat s’han extingit i més després del tancament dels Cinemes Las Vegas, com van confirmar a aquest diari des de les sales que fa tres mesos va reinaugurar el cineasta Ventura Pons. El director català ha baixat la persiana, ja que el canvi de nom i el gir en la cartellera a favor de les pel·lícules comercials i d’estrena en castellà no ha sigut suficient per a mantindre el negoci.
Tal com ha comprovat Diari La Veu a través de consultes telefòniques amb les sales privades de València, a hores d’ara és impossible veure cap pel·lícula en valencià, ni tan sols subtitulada. Les opcions, però, queden reduïdes als títols que projecten en la televisió d’À Punt i als espais públics que dirigeix l’Administració, és a dir, principalment, La Filmoteca de València i el cicle La Filmo d’Estiu que des de fa dues edicions posa als jardins del Palau de la Música, entre juliol i setembre, una o dues cintes en versió original amb subtítols en valencià i la secció internacional de la Mostra de València que projecta tots els films que competeixen amb subtítols en valencià i anglés.
En els últims anys, el tancament de les sales que mantenien una quota mínima de presència del valencià en la cartellera ha precipitat la caiguda de l’oferta fins a reduir-la a zero. Els Cinemes Aragó van baixar la persiana en novembre del 2017, dos anys després d’haver reobert el 27 de novembre del 2015 amb un nou format de gestió cooperatiu i una oferta que proposava poder gaudir de pel·lícules de reestrena a preus competitius, així com films antics en versió original.
Ventura Pons va aterrar a València en març del 2017 per a reobrir els Albatros. En principi tot apuntava que competiria amb els Babel i els Aragó, ja que els tres tenien un marcat tarannà independent, però, les sales del cineasta català miraven cap al nord de la ciutat i al campus de la Universitat Politècnica de València, que està a prop del recinte.
El director es va fer acompanyar d’una banda de música, d’actors com Joan Pera i va dedicar les sales a valencians il·lustres de la cinematografia com Carles Mira, Ovidi Montllor, Lola Gaos i Joan Monleón per a inaugurar els Cinemes Albatexas que copiaven el mateix model de les sales homònimes que regenta a Barcelona. La fórmula era clara i apostava fort per augmentar l’oferta cinematogràfica en llengua pròpia: pel·lícules de reestrena en versió original amb subtítols en valencià, amb una cartellera diversa per a les quatre sales i uns preus populars per a atraure un públic que, el 2017, Ventura Pons creia que existia a la ciutat.
Tanmateix, a mesura que van passar els mesos, no van ser pocs –alguns com el mateix president de les Corts, Enric Morera– els qui animaven a acudir als Albatexas i lamentaven que, malgrat l’esforç del director català per oferir cinema de qualitat en valencià, la ciutadania no responia.
Així, les fortes pluges de finals del 2018 van produir filtracions a les sales i els cinemes van tancar per a fer obres. El 27 de novembre anunciaven que, després de la reforma, el complex reobriria amb un canvi de nom. El comunicat de l’empresa deia que les noves sales continuarien amb l’oferta cinematogràfica amb què van ser concebudes, és a dir, la projecció de títols, preferiblement de cinema d’autor, en versió original amb subtítols en valencià.
En desembre, Ventura Pons va reaparéixer al capdavant dels nous Cinemes Las Vegas. El canvi, però, no era només el nom allò que havia fet un gir, també la cartellera i la gent que estava al capdavant de les sales. Els valencians que hi van comparéixer amb el cineasta el 2017 en l’obertura dels Albatexas havien desaparegut i junt amb el director defensaven el canvi noves cares desconegudes entre la premsa cultural valenciana. Les cintes de reestrena amb subtítols en valencià es reservaven només a una única sala de les quatre que hi ha als cinemes. Les altres tres es posaven a disposició dels títols comercials d’estrena i en castellà, és a dir, el mateix model que tenen les sales de Figueres (l’Alt Empordà), propietat també de Ventura Pons.
Els Cinemes Las Vegas han durat exactament des del 19 de desembre del 2018 fins al 15 de març del 2019. El motiu és que la gent no hi acudia. “Tanquem perquè no ve gent”, responia Pons aquest dijous, tal com recollia l’Agència Catalana de Notícies.
El cineasta culpava del tancament de Las Vegas la crisi “galopant” del model de negoci i la competència de les grans plataformes digitals com Netflix i HBO. Pons fins i tot augurava més tancaments de sales –però no les que té a Catalunya– pel canvi de paradigma. “Vam tancar per Falles i aleshores vam fer la reflexió sobre per què tornar a obrir, si la gent no ve”, va admetre el director. “Hem hagut de tancar, amb tot el dolor del món”, deia mentre recordava que “ho havíem intentat tot”, com ara introduir les estrenes de cinema comercial i buscar, a última hora, la complicitat de l’Ajuntament de València per a reorientar el negoci. Però “a les portes de les eleccions municipals no hi ha hagut moviment per part de la institució que governa Joan Ribó”, va apuntar el cineasta.
