El Museu de Vilafamés i la Universitat Politècnica se sumen a l'aniversari de La Nau amb tres exposicions

VALÈNCIA. El Centre Cultural de la Nau inaugurarà aquest dimecres, 6 de març, a les 20 hores, tres noves exposicions. Idea. Imatge–Universitat Reloaded, una gran instal·lació interactiva del Laboratori de Llum de la Universitat Politècnica de València amb què la institució commemora el cinquanté aniversari; Lluny del cànon. Vint-i-tres obres del museu de Vilafamés, una exposició retrospectiva sobre les cinc dècades d'aquest museu de la Plana Alta i Self Made Woman, de Concha Ros, reflexió sobre cos i dona en la setmana en què se celebra el Dia Internacional de les Dones.

La Universitat de València està celebrant aquest 2019 els 520 anys d'història i el vint aniversari de La Nau com a centre cultural, però, dins de les celebracions d'aquesta efemèride, s'han sumat a la commemoració de l'entitat acadèmica altres institucions culturals com la Universitat Politècnica de València, que fa 50 anys, i el Museu de Vilafamés, que també arriba a les cinc dècades de vida.

Lluny del cànon. 23 obres del Museu de Vilafamés és la retrospectiva del Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni, de Vilafamés (la Plana Alta), es va gestar fa cinquanta anys, encara que les sales es van obrir en 1972. És el primer museu d'art contemporani fundat al País Valencià i un dels primers de l'Estat després de l'experiència del Museu d'Art Contemporani de Madrid i el d'Art Abstracte de Conca. El museu el va fundar Vicente Aguilera Cerni, un dels crítics d'art més importants, que va rebre el premi de la crítica en la Biennal de Venècia el 1959. Quan Aguilera va conéixer Vilafamés va aconseguir, amb l'ajuda de l'alcalde, Vicente Benet, que la Diputació de Castelló comprara un palau del segle XV del poble per a dipositar-hi una col·lecció que va anar creant-se a poc a poc. Al mateix temps, va aglutinar molts artistes al voltant de la idea de la fundació del museu i molts es van traslladar a viure al municipi de la Plana Alta.

La retrospectiva del Museu de Vilafamés es pot visitar a la Sala Acadèmia de La Nau i està comissariada per Rosalía Torrent i José Miguel Molines. És una oportunitat per a mostrar una part del valuós i variat conjunt artístic del museu i de gaudir d'algunes peces que no han eixit mai de l'espai. Es presenten vint-i-tres obres, moltes d'aquestes de gran format i totes amb el distintiu comú d'estar en aquest museu. Artistes com Alberto Sánchez, Eusebio Sempere o Elena Asins formen part de la mostra que es podrà visitar fins al 5 de maig.

Idea. Imatge–Universitat reloaded és el nom amb què es coneix el Laboratorio de Luz, una instal·lació interactiva que mostra alguns dels resultats dels projectes de recerca en què està treballant actualment el Laboratori de Llum, grup d'investigació de la Universitat Politècnica de València. Aquesta exposició es pot visitar en la Sala Estudi General fins a l'1 de maig i està comissariada per Trinidad Gracia, Pepa L. Poquet, Amparo Carbonell i Emilio Martínez. La intervenció aborda la construcció i la percepció de la imatge com un procés fragmentari, desordenat i no lineal, vinculat al context.

L'element central és una pantalla cilíndrica amb una projecció semipanoràmica d'imatges que dialoguen amb l'espai expositiu, la seua arquitectura, la seua història i el seu context. El públic hi ocupa un paper important perquè amb la seua acció o la seua presència posa en marxa certs mecanismes de la instal·lació.

El dispositiu principal és una pantalla cilíndrica de huit metres de diàmetre per dos i mig d'altura, suspesa a cinquanta centímetres del sòl i oberta tres metres per una banda, la qual cosa permet a l'espectador introduir-s'hi i veure la projecció des de l'interior i des de l'exterior.

Els enregistraments documentals realitzats amb motiu de l'exposició aborden tres aspectes de La Nau. El  primer, que tracta l'espai arquitectònic de l'edifici de l'antic barri jueu de la ciutat de València, es va realitzar a partir d'imatges de les primeres cartografies de la ciutat, especialment del mapa que va elaborar el pare Tosca en 1704. El segon aborda el context social de la Universitat de València, des de la dictadura fins al final dels anys 70 del segle passat. El tercer recull un dels patrimonis més importants de la Universitat: els fons bibliogràfics, la biblioteca, lloc obert al públic on hi ha dipositats alguns dels exemplars dels primers llibres publicats a València, i a Espanya, en el segle XV, així com documents únics que recullen l'activitat científica des de llavors fins a l'actualitat.

La tercera de les exposicions és Self Made Woman, una sèrie de dibuixos que es pot visitar a la sala oberta fins a l'1 de maig, en què l'artista Concha Ros analitza la seua condició de dona, d'ésser humà, al voltant de dos eixos: els rols de gènere i el creixement personal, íntimament units. L'autora passa de l'aspecte individual al general en un projecte en el qual apareix dibuixant-se a si mateixa com a metàfora del concepte de creixement, de construcció. "Es tracta de posar el focus en un problema que no m'afecta només a mi, sinó a tots els qui es pregunten sobre la seua evolució i la seua relació amb la societat en què vivim i que tenen l'objectiu de contribuir a la lluita per a l'adopció d'un model social més obert i igualitari", afirma la dibuixant.

Els dibuixos de dones que es presenten en aquesta sala són quatre de dos metres i mig, que il·lustren les dones que totes poden ser en algun moment de les seues vides: la dona en construcció, la dona desdoblada, la dona calidoscòpica i la dona en transició.

A part d'aquests dibuixos, que juntament amb les animacions de Miguel Vidal es poden veure en les parets de la sala oberta, hi ha un monitor que mostra el procés de muntatge de l'exposició i una vitrina amb un exemplar del llibre d'artista Self Made Woman, i tot es completa amb un joc d'espills que fa reflexionar l'espectador sobre el concepte de dona.