VALÈNCIA. Les xifres canten i en el cas de València Negra sembla que les han escoltades. “La majoria del públic del festival són dones i les enquestes i els estudis diuen que les qui més llegeixen són dones, en canvi, ens semblava paradoxal que les dones llegisquen llibres escrits per homes”, va denunciar el director de programació del certamen, Santiago Álvarez, durant la presentació aquest dimarts de la setena edició de València Negra a la Biblioteca de la dona a València .
Hi ha més evidències sobre la realitat de la literatura, com va subratllar el director artístic de València Negra, Jordi Fabregat: “Hi ha més lectores que lectors, però també moltes dones són editores i agents literaris”. En canvi, on estan les escriptores? El festival es basa en els èxits precedents per a “prendre un risc” aquest 2019. El certamen prescindeix d’autors mediàtics per a dur al certamen més dones autores i “que el públic les puga descobrir”, va explicar Fabregat.
En altres edicions, València Negra havia celebrat una xarrada multitudinària on una dona explicava el seu cas de violència masclista. La resposta del públic i la invisibilització que afecta les escriptores ha ajudat que aquesta 7a edició tinga un tarannà reivindicatiu. Però, a més, en altres anys amb la presència d’autors com Benjamin Black o Donna Leon “hem tingut entre 10.000 i 11.000 assistents, si ara ens quedem en 9.600 persones, també estarà bé”, va argumentar Fabregat.
El festival compta amb “un públic fidel que ve a veure coses noves”, però, els números demostren que les dones són el motor de la literatura, per això, “era una bona ocasió per a fer un pas més” en l’oferta cultural del certamen, va afegir el director de València Negra. Però també hi ha altres factors quantitatius com és que durant els dies que dura el festival –que enguany tindrà lloc del 10 al 19 de maig– es produeix un augment del 30% en les vendes de les llibreries gràcies a les sinergies que genera el certamen especialitzat en novel·la negra. “Hi ha llibres que continuen venent-se després d’un any d’haver passat per València Negra” i, en cas que estiguen esgotats, “demanem a les llibreries que reposen” exemplars, va indicar Santiago Álvarez.
La 7a edició del festival reivindica i visibilitza les escriptores, per això, totes les invitacions internacionals de València Negra seran dones. Les britàniques Fiona Barton; B. A. Paris; Sharon Bolton i Vanessa Savage; les franceses Johana Gustawsson i Sandrine Destombes, i la italiana Antonella Latanzzi, visitaran València per a presentar les darreres novetats. Escriptores del gènere en castellà com Esther García, Berna G. Harbour, Lea Vélez i Maribel Medina passaran pel festival, així com les pioneres del noir en els anys 80, Lourdes Ortiz i Margarida Arizteta, les quals protagonitzaran la trobada Pioneres del gènere. Entre els noms destacats també estan Esperança Camps que presentarà el llibre col·lectiu Assassins valencians i Anna Moner, que arriba amb La mirada de vidre (Bromera, 2018) com a novetat literària.
El València Negra dedicarà la primera sessió a abordar la violència masclista amb la participació de la fiscal Susana Gisbert, la forense Pura Beltrán i la coordinadora del grup Gamma de la Policia Local de València, Estefania Navarrete. Al remat, “si en la primera edició teníem un 10% d’escriptores, el 2019 representen el 63% de la programació”, va destacar Fabregat, qui va recordar que “encara queda lluita” perquè “els escriptors i les escriptores només es diferencien amb una cosa: la visibilitat”, va emfatitzar el director del festival.
Llibres, xarrades, teatre, cine i música
La sala Russafa, la Fundació Bancaixa i l’Institut Francés de València seran les seus per on passaran la majoria dels autors. En aquesta edició, Lorenzo Silva rebrà el premi González Ledesma en reconeixement a la seua trajectòria.
Entre els escriptors convidats, també estaran els tres darrers guanyadors del premi Millor Novel·la VLC Negra que són David Llorente –qui torna com a dramaturg–, Carlos Salem i Víctor del Árbol. De fet, l’autor català presentarà el primer llibre col·laboratiu entre autors francesos i espanyols: Luces negras (Versátil, 2019) amb pròleg de Víctor del Árbol i Bernard Minier.
Entre la nòmina d’escriptors també destaquen noms com Juli Alandes –que arriba amb Caça Major (Cims.cat, 2018)– i Joanjo Garcia –amb Heidi, Lenin i altres amics (Bromera, 2018) i Insurrectes de res (Sembra, 2019)– i autors dedicats al gènere negre en castellà, com ara César Pérez Gellida, Toni Hill, Domingo Villar, Javier Castillo i Joaquín Camps.
Pel que fa a les activitats fora de València, el festival arribarà a la Font de la Figuera (la Costera) on s’abordaran els crims ocorreguts a la comarca i, a la itinerància, se sumen dues localitats: Rocafort –on Genar Martí i Jorge Saucedo presentaran El fugitiu (Vincle, 2018), la crònica periodística sobre la desaparició d’Antonio Anglés–; la localitat de l’Horta Nord, on també es presentarà el recopilatori Elles també maten, que s’acaba de traduir al castellà, i Quart de Poblet, on es faran presentacions de llibres i un cicle de cine negre.
La sala Russafa acollirà l’estrena de Perdición, una adaptació teatral del film de Billy Wilder adaptada i dirigida per Begoña Salido i Salva Ferriol. Dins del cicle de crims autèntics, Vicente Garrido abordarà els assassinats múltiples; els periodistes Manuel Marlasca i Antonio Lozano i la directora de Crimen+investigación, Rocío Centurión buscaran, on estan les fronteres en els crims reals.
A la Filmoteca de València es projectarà el cicle dedicat a Angie Dickson i les reines de la Camorra amb les cintes La jauría humana, d’Arthur Penn; A quemarropa, de John Boorman, i el Código del hampa, de Don Siegel.
València Negra manté el circuit musical paral·lel al festival amb cinc establiments que oferiran 25 concerts entre el 10 i el 19 de maig. Continuen els clubs de lectura amb la participació de cinc biblioteques, cinc llibreries i un centre educatiu, encara que dins del certamen 10 escoles rebran les visites d’escriptors i se celebraran cinc tallers infantils de literatura. Aquesta edició, seguint l’objectiu de visibilització de les autores, s’ha sumat a la causa del HeForShe impulsada per ONU Dones.
Nominats a les millors novel·les negres del 2019
València Negra distingeix cada any la millor novel·la dedicada al gènere negre en valencià, castellà i en llengua estrangera.
En la categoria de Millor Novel·la en valencià estan nominats Juli Alandes per Caça Major (Crims.cat, 2018); Raquel Gámez per No diguis res (Llibres del delicte, 2018); Anna Moner per La mirada de vidre (Bromera, 2018); Joanjo Garcia per Heidi, Lenin i altres amics (Bromera, 2018), i Núria Cadenes per Secundaris (Comanegra, 2018).
Els nominats a Millor Novel·la en castellà figuren César P. Gellida per Todo lo mejor (Suma, 2019); Esther García per Sánchez (Anagrama, 2019); Félix Palma per El abrazo del monstuo (Destino, 2019); Domingo Villar per El último barco (Siruela, 2019), i Carmen Mola per La red púrpura (Alfaguara, 2019).
Finalment, els nominats a Best Novel són David Mamet per Chicago (RBA, 2018); Fred Vargas per Cuando sale la reclusa (Siruela, 2018); Jesmyn Ward per La canción de los vivos y los muertos (Sexto Piso, 2018); Don Winslow per La frontera (Harper Collins, 2019), i Leila Slimani per En el jardín del ogro (Cabaret Voltaire, 2019).
