Montsó, Corts generals de la Corona de catalans i aragonesos. El rei Pere III —terç— demana unitat, la unió del país contra l’agressió castellana. Pere I «el Cruel», rei dels castellans, pretén convertir les terres dels quatre pals de gules en or en un apèndix de Castella, en la «Nova Castella», com li agradava dir. Tots els recursos de l’estat castellà, sense cap mena d’escrúpol i vergonya, s’empren en l’esforç militar per anihilar la Corona bastida per la nissaga de Ramon Berenguer IV. Pere III convoca Corts generals de tots els seus estats a Montsó per a fer front a la dramàtica situació. Calen diners per a pagar exèrcits i tothom ha de cooperar. Les Corts, però, s’ofusquen en llargues discussions. Dos mesos de debats eixorcs i els castellans a tocar de Saragossa, esgoten la paciència de Pere III. El rei, l’11 de febrer de 1363, decideix agafar el bou per les banyes en un discurs, punyent i directe, convertit en peça mestra de la retòrica política catalana. L’al·legat del rei convencé. Tots els estats s’avingueren a concedir els subsidis que el rei demanava, els quals, per a ser recaptats, donaren lloc a les «diputacions del general», institucions delegades de les Corts que, temps a vindre, esdevingueren òrgans imprescindibles per al govern de cada territori de la Corona.
