Cada vegada que arriben eleccions, una queixa s’estén per la societat de forma transversal: les persones no volem publicitat. Ni sobres amb paperetes, ni cartes, ni res que ens òmpliga la bústia de propaganda electoral. De dreta a esquerra, de majors a joves, les cadenes de WhatsApp i les queixes en converses informals són una tònica habitual. Com no! Si la despesa en mailing electoral pot arribar als 30 milions d’euros en unes eleccions generals. Ens enfrontem a una crisi ecològica sense precedents i el mailing és un exemple de malbaratament i generació de residus.
El dilema del presoner és una paradoxa que es gasta molt en economia per a explicar certes situacions on dues persones que busquen el seu benefici individual arriben a una pitjor situació per a ambdós que si hagueren cooperat. Imagineu una situació amb dues persones que han robat un banc i han sigut detingudes per la policia, però sense proves per a culpabilitzar-los per tots els delictes (robatori, intimidació, agressió, homicidi potser…). Davant del jutge cadascú té dues opcions: confessar o callar. Com falten proves, si cap dels dos confessa, els dos haurien de complir un any a la presó. Si ambdós confessaren els delictes, els dos haurien de complir cinc anys a presó. En canvi, si un confessara i l’altre no, el que confessa no aniria a la presó (cooperació amb les autoritats) i el que romanguera en silenci compliria vint anys de presó. Pareix lògic, no? Si els dos es posaren d’acord, callarien i complirien una condemna d’un any. Però el quid de la qüestió en aquests casos és que no sabem què farà l’altre. En el cas dels nostres delinqüents, com que estan a cel·les distintes no poden parlar-ho. La millor opció per a ambdós serà confessar. Podríeu argumentar el silenci d’ambdós, però si un calla i l’altre confessa, el risc d’estar vint anys a la presó és molt gran. Entre poder anar vint anys i tindre segur anar-hi cinc, tothom triaria els cinc anys, per tant, confessar passe el que passe. La falta de cooperació porta una decisió desastrosa per als interessos d’ambdós.
