VALÈNCIA. La seu de Compromís acollirà aquest dilluns un debat que es presenta intens. L’executiva de la coalició haurà d’abordar, com cada convocatòria d’eleccions generals, el debat sobre la conveniència d’anar a les urnes en companyia d’altres partits o si, per contra, és preferible concórrer en solitari. Un debat al qual els tres partits que conformen Compromís arriben amb posicions dispars i, fins i tot, hi ha diferents opinions dins del Bloc.
La coalició, que en la seua jove història ha sabut reivindicar-se com una ferramenta de “tecnologia política punta” –tal com l’ha definit Mónica Oltra en diverses ocasions– fins a convertir-se en un partit de govern, ha de posar-se primer d’acord de portes endins per a conformar la llista i decidir si s’obri a pactar amb altres partits. Després, si s’arriba a un acord sobre la conveniència de no tornar a anar en solitari a les generals –una fórmula que en els comicis d’abril els va reportar un únic diputat–, s’abordarà amb qui pactar.
La decisió sobre si confluir o no amb la resta de partits a l’esquerra del PSPV sempre ha generat friccions entre els integrants de Compromís. I, ara com ara, hi ha diversos escenaris oberts. S’ha plantejat la possibilitat de reeditar la coalició A la valenciana amb Podem i Esquerra Unida, i també està sobre la taula la possibilitat d’anar amb el partit d’Íñigo Errejón. El portaveu de Más Madrid, però, encara no ha decidit si fa el pas i presenta una candidatura estatal per a les generals.
Amb aquest context i encara amb la incertesa de saber si Compromís ha de decidir entre anar en solitari o amb Unides Podem, o entre anar tot sol, amb Unides Podem o amb la candidatura d’Errejón; la realitat és que els protagonistes de la coalició que han parlat públicament en les darreres hores han mostrat les diferents sensibilitats respecte als pactes preelectorals.
Aquesta mateixa setmana, el portaveu a les Corts i membre del Bloc, Fran Ferri, es mostrava partidari “d’oferir un ampli ventall de possibilitats” a l’electorat de l’esquerra; mentre que Mónica Oltra va defensar divendres la creació d'”una única opció electoral” a l’esquerra del PSOE, sense aclarir quina seria. Des de l’entorn de la coportaveu de Compromís assenyalen que la voluntat seria “sumar totes les sensibilitats possibles”. Traduït, Oltra –i, per tant, Iniciativa– es decantarien per sumar amb Unides Podem.
Les declaracions d’ambdues figures polítiques mostren una divergència entre el Bloc i Iniciativa que sempre ha estat present. Mentre que els primers, que representen la branca nacionalista de la coalició, advoquen per presentar-se com una opció en clau netament valenciana; els segons prefereixen optar per l’estratègia d’aglutinar forces de progrés en una sola llista.
El plantejament del Bloc, però, també té matisos. Hi ha qui també creu en la conveniència de sumar forces. Però no totes les veus coincideixen amb qui anar de la mà a les urnes. Alguns creuen que sumar amb Más Madrid –amb el nom que adopte la candidatura– seria el més adient. En aquest posicionament es troba el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví. El diputat de Sueca creu que si Errejón fa el pas definitivament seria beneficiós anar de la mà d’una formació que, a diferència de Podem, no rebrà vot de càstig per la investidura fallida. Amb tot, també hi ha qui en l’executiva de dilluns defensarà el posicionament d’anar amb Unides Podem per a poder aconseguir algun diputat més a Madrid.
Siga com siga, el més probable és que dilluns Compromís no adopte cap decisió definitiva. Les fonts consultades expliquen que primer s’haurà de veure què fa Errejón per a poder valorar eixa opció.
El temps juga en contra
Després de la decisió sobre la candidatura, s’obrirà el meló de les llistes. La major part de partits polítics repetiran les llistes amb què es van presentar a les eleccions d’abril; si de cas, amb canvis menors. No està clar que açò ocórrega amb Compromís, ja que qui va ser la número dos per València, Isaura Navarro, és ara secretària autonòmica de Salut Pública i no és probable que abandone el càrrec per a tornar a presentar-se.
Els estatuts del Bloc preveuen que s’ha d’obrir un procés de primàries per a configurar la llista davant cada convocatòria electoral, si bé potser que com en les del 2016 finalment es decidisca respectar la tria d’abril al·legant que es tracta d’una repetició electoral i no d’una nova convocatòria.
D’altra banda, si s’opta per una llista única amb Podem i Esquerra Unida –que en l’última setmana s’han mostrat partidaris de la confluència–, s’hauria de veure com s’incorporen els seus candidats. Decidir qui ocupa els llocs d’eixida no serà fàcil, ja que en l’actualitat Compromís només compta amb Joan Baldoví com a diputat al Congrés, mentre que els altres dos partits –que es van presentar sota la fórmula d’Unides Podem– en tenen cinc.
Es tracta d’un desequilibri de forces que posa en una situació de feblesa Compromís a l’hora de negociar que Baldoví encapçale la llista, tal com va fer en les dues ocasions anteriors (2015 i 2016) en què es van presentar juntament amb Podem. En aquelles generals del 2016, a Compromís li corresponien 4 diputats dels 9 que va aconseguir la coalició electoral; però en aquests últims comicis, on concorria en solitari, la xifra es va reduir a només un diputat.
Referèndum per a la candidatura
D’una banda o una altra, tots assumeixen que l’executiva de dilluns no acabarà amb una decisió en clar. Compromís tindrà fins el 29 de setembre –dia límit per a registrar la coalició electoral– per a arribar a un acord.
L’última reacció ha sigut la del corrent majoritari del Bloc, Bloc i País, que, a través d’un comunicat signat per la diputada Mónica Àlvaro, ha demanat que siga la militància qui vote en un referèndum si vol presentar-se amb altres forces polítiques o no. En aquest sentit, ha demanat que siguen les persones no adscrites a cap corrent de Compromís les que impulsen la consulta.
