VALÈNCIA. L’objectiu de l’exèrcit republicà era defensar la badia de València; evitar els atacs aeris i marítims, i aturar la possible entrada de bucs feixistes pel port de la ciutat. Era el 1938 quan a pocs metres de l’aigua, sota les ordres del general José Miaja –d’ací que es conega com a ‘Copón de Miaja’– es va alçar un búnquer abillat amb dues galeries subterrànies construïdes en dues altures.
El coronel Ramiro Otal Navascués, cap de la Defensa de Costas del Mediterrani, va demanar que es construïren amb urgència diverses estructures per a defensar el front marítim dels atacs franquistes i l’armada feixista italiana i alemanya. El sistema de defensa comptava amb tres nuclis de bateries principals i altres complementàries que van tardar huit mesos a construir-se, i va tindre un cost de 1.693.913 pessetes. Cinc anys després, les autoritats franquistes van desmantellar el complex i el van abandonar, no sense abans enderrocar les galeries.
Aquesta setmana han començat les obres per a buidar d’arena el búnquer del Saler i iniciar el procés de recuperació de la fortificació que permetrà visitar l’edificació fent un viatge a les profunditats de la Guerra Civil (fotogaleria). El passadís subterrani de la primera planta del ‘Copón de Miaja’ conduïa al polvorí i, suposadament, tenia una eixida a l’exterior a més de 200 metres de la línia de la costa. El segon corredor descendeix progressivament per a sortejar les dunes d’arena de la superfície i arribar a la sala de màquines, des d’on, suposadament, es controlarien dos dels quatre canons procedents del buc de guerra Jaime I que la junta del Departament d’Armament i Construccions va ordenar col·locar a la fortificació ubicada entre la platja de l’Arbre del Gos i la del Saler.
L’any 1943, el règim de Francisco Franco havia guanyat la contesa bèl·lica a l’estat espanyol. Això no obstant, a Europa continuava la II Guerra Mundial. “Tal vegada tingueren por que entraren els aliats per la mar” o “potser a Franco no li interessava mostrar múscul en aquesta ubicació”. Aquestes són algunes de les hipòtesis que aquest dilluns, 10 de juny, es rumiaven dalt de la torre del búnquer, que, més d’una dècada després de la reaparició, ha començat a recuperar el seu estat original amb les tasques de rehabilitació de l’edificació defensiva que està desenvolupant l’Ajuntament de València.
El búnquer del Saler va ser una de les grans construccions d’enginyeria militar per a defensar la República de les tropes de l’eix que van col·laborar amb Franco. Al llarg de la línia marítima de València hi havia diverses bateries defensives. Cap d’aquestes comptava amb una disposició arquitectònica ni amb una artilleria de gran volum com la que reunia el ‘Copón de Miaja’. L’altra edificació similar es trobava a la platja de Canet d’en Berenguer (el Camp de Morvedre), que va albergar els altres dos canons que formaven part de l’artilleria del cuirassat Jaime I.
