VALÈNCIA. “Tot i que el valencià/català té l’estatus de llengua cooficial a tot el territori valencià i la majoria de la població n’és competent, es troba en una situació preocupant especialment en l’administració de l’Estat i en el sistema judicial”. Així s’ha expressat el Consell d’Europa en el seu últim informe sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
La Comissió d’Experts depenent d’aquest organisme ha avaluat la salut de la llengua al País Valencià –i a altres territoris de l’estat espanyol– i ha detectat dos àmbits d’especial feblesa. Un d’ells, que també es troba en estat delicat a Catalunya i les Illes Balears, és el de la judicatura.
En concret, l’organisme internacional lamenta que l’Estat no siga capaç de garantir que els judicis se celebren en la llengua cooficial si alguna de les parts ho demana. En aquest sentit, fins i tot ha reiterat una petició que ja havia formulat en altres ocasions: que es modifique la Llei Orgànica del Poder Judicial per a blindar aquest dret.
Malgrat açò, l’estat espanyol –que plasma les seues al·legacions en el mateix informe– assegura que “el dret a utilitzar una llengua regional en els procediments judicials ja està reconegut” en aquesta llei. De fet, indica que “es permet la utilització de les llengües regionals en els procediments judicials sense necessitat de traduir-la al castellà perquè siga jurídicament vàlida”.
Ara bé, poques línies més endavant també afirma que l’article 9 de la mateixa norma estableix que, al remat, “serà l’autoritat judicial la que accepte la utilització d’una llengua regional per una de les parts”, però només si “es garanteix el dret a una protecció judicial efectiva” i no resulta “un obstacle per al procediment judicial”.
Tot i que l’Estat realitza al·legacions a moltes de les conclusions de l’informe respecte de diverses llengües i territoris de l’Estat, crida l’atenció que no en fa cap quant a les que corresponen al valencià. De fet, l’única referència al català la realitza en relació a Aragó, però tampoc no el vincula ni a Catalunya i a les Illes Balears.
Ara bé, una de les repliques que si que realitza –tot i que no cita el cas valencià directament– és respecte de les referències a actes de discriminació lingüística per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, respecte dels quals assegura no tindre coneixement. És més, assegura que la Comissió “no té cap prova en absolut, més que la informació rebuda per algunes ONG”, per la qual cosa insta a retirar aquests comentaris “o a donar-los suport amb informació més específica“.
Degradació en tots els nivells educatius
Més enllà de les deficiències en la judicatura, l’informe constata un important degradació en tots els nivells educatius, des de l’escola infantil fins a la formació superior, en els quals assenyala que no es garanteix l’opció d’estudiar en valencià. De fet, constata un deteriorament respecte de les últimes avaluacions fins al punt de considerar que “no s’han adoptat mesures polítiques, ni legislatives, ni pràctiques” per a assolir aquest compromís.
En aquest sentit, els investigadors destaquen que, després que el Tribunal Suprem suspenguera part del decret de plurilingüisme del 2017, la nova llei de 2018 provoca que la implementació dels programes d’immersió “resulte impossible”. A més, indiquen que “la majoria d’escoles no arriben al nivell màxim” del 60% d’ensenyament en valencià que està establit –amb un mínim del 25%– i que, tot i que les universitats “ofereixen cursos en valencià”, l’idioma “predominant” és el castellà.
Atenent a aquests tocs d’atenció, l’informe estableix com a recomanacions “d’aplicació immediata” que es canvie la citada Llei Órganica del Poder Judicial i que es garantisca l’educació en valencià en els diferents nivells, a més d’instar a la utilització de la llengua per part de les administracions de l’Estat al País Valencià.
Més enllà d’aquests punts, també realitza altres suggerències de menys prioritat, com ara assegurar l’ús del valencià en l’àmbit econòmic, “especialment en el financer i el sistema bancari”, així com als centres de salut i hospitals.
À Punt o l’administració autonòmica, aspectes que milloren
Val a dir que la Comissió d’Experts també constata millores en alguns indicadors. Per exemple, fa especial incidència en el “restabliment” d’un aparat audiovisual públic i en valencià amb la creació d’À Punt. Quant a la resta de mitjans de comunicació privats, assenyala que “alguns periòdics en castellà tenen suplements en valencià”, però que “la llengua està molt més present en la premsa digital”.
Un altre dels punts que “ha millorat significativament” és la seua utilització en els òrgans dependents de l’administració autonòmica. D’altra banda, també s’indica que ha crescut la cooperació en matèria lingüística amb altres territoris que comparteixen àmbit lingüístic, com ara Catalunya o les Illes Balears.
