Però pensem que no hem de perdre més el temps assenyalant els polítics incompetents que ens governen i centrar-nos en allò que acabem de perdre, un mitjà de comunicació vital per als valencians i valencianes i tot el que una tan sentida pèrdua comporta.
Ja fa temps que el prestigi que hauria de tindre RTVV va quedar eclipsat per la manipulació evident que patia. Lluny de ser un ens compromés amb el rigor i la imparcialitat que allò públic demana, esdevenia una arma del partit del govern amb la col·laboració, no ho oblidem, d’alguns dels treballadors que en formaven part. No perdien temps amb missatges críptics als telenotícies ja que el domini total del mitjà els permetia expressar les seues opinions sense cap filtre, sense cap pudor davant una audiència que es reduïa conforme passaven els anys i baixava la qualitat estrepitosament. La televisió, a més, mostrava un percentatge altíssim de programació en castellà (encara que per a ser justos hem de dir que la secció de notícies, així com produccions pròpies i a Ràdio Nou podíem gaudir de molts continguts en la nostra llengua) cosa que per altra banda resulta paradoxal, perquè sincerament no podem imaginar un alt càrrec del PP assegut a la seua luxosa casa veient la televisió pública valenciana. A més, no ho oblidem, té càrrecs importants imputats a Gürtel, casos d’assetjament… definitivament una autèntica i perdoneu la tan nostra expressió: ‘casa de putes sense amo’, bé, en aquest cas l’amo era el problema.
No perdem de vista tampoc que la decisió arriba tot just quan es compleixen 30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) que al punt 1 de l’article 25 diu literalment: “El Consell de la Generalitat Valenciana vetlarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió i altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competència, d’acord amb el que disposa la present Llei”. Potser estem acostumats a la indiferència amb què tracta la Generalitat la llengua, però no defallirem i continuarem denunciant que tenim un marc legal que ens empara i l’hem de difondre, sempre.
Ara bé, ens cal una RTVV a la nostra terra? La resposta per evident insulta la intel·ligència, sí clar que sí. Sí perquè les nostres comarques mereixen un espai d’informació que no tindran dins els conjunt de l’Estat opressor; sí perquè la majoria dels treballadors que formaven part del projecte són professionals sobradament preparats; sí perquè totes les entitats i associacions del nostre país necessiten la veu per fer-se sentir; sí perquè els nostres joves que cursen estudis de Ciències de la Comunicació tinguen l’oportunitat d’executar els seus coneixements en el marc de la informació pública; sí perquè el País Valencià ha d’escoltar a la televisió i a la ràdio la seua pròpia llengua…sí perquè volem saber la veritat sobre allò que ens afecta i ho volem saber públicament, en valencià i amb tota la dignitat que aquests infames polítics ens han de demostrar. Perquè hi ha una cosa que als valencians i valencianes ens costarà de recuperar i és la confiança en aquells que tantes coses ens han pres, els indignes que representen un poble que es recuperarà sense dubte i que mai ha perdut ni perdrà la dignitat.
Ara, quan hom engegue la televisió o es dispose a escoltar la ràdio pública valenciana es farà un silenci, un buit que hem de ser capaços d’omplir. Hi ha sobrades raons i recursos per tornar a bastir el somni i clamar tots junts que volem una Ràdio i Televisió pública del País Valencià de qualitat, plural i íntegrament en valencià per a no haver d’escoltar mai més aquest inquietant silenci.
