Guillem Agulló, el carrer de la justícia

Ja no és només un crit que s’escolta a les manifestacions ni un eslògan qualsevol per a recordar l’amic Guillem Agulló. Ja no s’atura només a la memòria col·lectiva, sinó que va molt més enllà. I és que, la justícia amb l’assassinat a mans d’un feixista del jove Guillem Agulló ha d’arribar en algun moment, i ja que els qui apliquen això que anomenen justícia han deixat solt l’assassí confés del jove de Burjassot, ha de ser la societat i les institucions públiques els qui facen el possible perquè el testimoni de Guillem no s’oblide ni pitjor encara, es manipule.

Ara mateix, i gràcies al treball incessant d’associacions que lluiten cada dia contra la intolerància feixista, l’Ajuntament de València té sobre la taula una proposta ferma perquè un dels carrers del cap i casal passe a anomenar-se carrer de Guillem Agulló. Una acció a la qual cal donar un suport sense embuts, amb la responsabilitat i seguretat de saber que és una actuació adequada i oportuna en un moment en què l’activitat feixista a tot Europa és més que un fet.

No cal perdre de vista que el feixisme està ocupant cada vegada més els espais de confort de la societat actual. Només hem de mirar la pujada increïble a França, on segurament Marine Le Pen està molt a prop de ser la presidenta, a Dinamarca on ja governen, o també a països com Finlàndia que demostren que, el feixisme, no és cosa de quatre energúmens nostàlgics de l’odi. Un augment a l’aixopluc de discursos demagogs sobre una població cada vegada menys informada i amb menys recursos que, malauradament, és l’autèntic camp d’acció del feixisme. Una mostra més, el nou president dels EUA, Donald Trump.

Definitivament el feixisme cal combatre’l amb democràcia, clar que sí. Per això, des de les institucions s’ha de demostrar una responsabilitat modèlica en aquest tema. Per una banda, cal contundència amb les manifestacions que defensen el feixisme i el seu odi cap als diferents, perquè no es pot tolerar mai més que al centre del nostre cap i casal lluïsquen impunes tots els símbols que representen l’ira i la intolerància més atroç. Per l’altra, aquesta societat necessita que les institucions reconeguen i diferencien aquells que treballen i viuen per valors tan fonamentals com la igualtat, la pau o el respecte. Que ningú no ens enganye, Guillem Agulló no representava els valors de qui el matà, perquè precisament per això l’assassinaren amb tanta covardia.

València, la capital del País Valencià, ha de lluir amb orgull que està contra l’odi i contra aquells que el fan servir ideològicament contra els altres. Amb un carrer dedicat per a Guillem Agulló? Perfecte, però no és prou. Cal també impedir que els feixistes acaben impunes dels seus delictes. Cal superar ja l’anterior València que silenciava l’odi.