Molt parlem de la vertebració del nostre país a través de la comunicació. És notori que ara per ara manquem dels mitjans audiovisuals necessaris per aconseguir connectar mitjançant la llengua totes les parts del territori, a través de la normalitat que suposa que pels nostres aparells de ràdio i televisió s’escolte habitualment la nostra llengua. En eixe context, les trobades són un exemple de com aconseguir aquesta vertebració, perquè porten arreu del país dos valors fonamentals sense els quals no entendríem hui dia el nostre llarg i prim país. De fet, en aquests esdeveniments, que amb tant d’èxit organitza Escola Valenciana i totes les Coordinadores distribuïdes per les comarques, no importa si on s’organitza és una zona d’un predomini lingüístic o un altre, no importa si es parla en qualsevol de les dues llengües oficials, el que realment importa s’aprecia en l’entorn de què hom pot gaudir, i no és una altra cosa que la representació del que realment hem de lluitar per aconseguir, un país normal.
I en aquest país normal, els seus ciutadans conviuen en ambdós llengües oficials amb tot el respecte de l’un per l’altre; en aquest entorn oníric (com és de trist que ara per ara siga oníric?) es defensa l’Educació pública, de qualitat i en la llengua pròpia del país, en aquest país pel qual hem de lluitar, tothom comparteix els seus projectes i n’aprèn de l’altre…, en definitiva, en les Trobades d’Escoles en valencià trobem el model amb què reconstruir el nostre assetjat país i, vés per on, els que ens ensenyen el camí no representen cap partit ni cap institució ni cap entitat, simplement, perquè encara no tenen l’edat per fer-ho.
Aquestes trobades del 2016 han de significar el punt d’inflexió per començar a construir aquest país d’escoles que volem. Cert que no podrem veure-ho de nou pels mitjans de comunicació públics, però sí que ens hem d’acostar al nostre poble més proper per a gaudir d’aquest món, aprendre’n i començar a treballar de nou pel País Valencià.