Per sort, i per a donar un vot de confiança al sistema, sembla que els dies com a representant públic d’Alfonso Rus han acabat, si així ho confirmen també els vots de la ciutadania el 24m, clar!, i tot, per una infidelitat, la de la seua mà dreta a l’Ajuntament de Xàtiva Marcos Benavent, protagonista de les gravacions de la vergonya que han fet rebentar la campanya del PP valencià i esperem que la confiança de tot l’electorat popular, que deu estar fart (o no?) de veure a cada portada les cares dels fins aleshores màxims representants, relacionades amb termes que recorden més a vergonya que a democràcia.
Arribats a aquest punt l’escenari esdevé interessant per algunes raons que ens fan pensar què seria millor per a un sistema agafat amb pinces per l’actitud dels seus representants. Partim de la base que la Llei Electoral no permet ara refer llistes electorals, i que l’actitud de Rus és la de no marxar per cap concepte i presentar-se coma a candidat a alcalde de Xàtiva. Es fa evident doncs, que en condicions normals, el PP rebria un càstig electoral directament proporcional a la seua política corrupta i interessada. Per tant, ni l’anunci de la suspensió de militància, que ha proclamat als quatre vents el president Fabra, servirien per aturar una tempesta política que porta camí de convertir-se en històrica, desgraciadament per al País Valencià, per la quantitat i qualitat dels fets que emplenen la Fiscalia Anticorrupció, tots amb l’etiqueta del PP com a símbol de la vergonya. Tanmateix, i cautes pels precedents, la no desaparició d’Alfonso Rus com a candidat podria dur l’electorat disciplinat i submís del PP valencià a renovar la confiança en el personatge i no en el decurs de l’evidència i la justícia, cosa que demostraria que cal revisar la Llei Electoral i refer un sistema cada cop més castigat i dubtós. O, potser, esperar que la Comissió d’Investigació faça la seua feina i acabe mostrant tota la porqueria que s’albira davall aquest nou atac a la decència democràtica, encara que açò puga arribar massa tard. Perquè el que està clar és que Alberto Fabra, tot i ser el responsable del comitè electoral popular en ser president del PP autonòmic, no és capaç ni valent per fer fora Rus, potser perquè tem que l’escàndol el puga esguitar encara més si cap.
En qualsevol dels casos, i en més possibilitats que obviem, el nou escàndol ens fa ràbia per la impotència que ens crea. No podem perdre de vista que Imelsa és una empresa pública, gestionada per una institució pública, representada per polítics, al remat, escollits per la ciutadania. Per tant, independentment de la cada vegada més inversemblant ‘presumpció d’innocència’ amb què ens obliguen a expressar-nos, no haurien de tenir cabuda personatges que ‘enxufen’ els seus amics per fer-los servir com a escuders en les seues malifetes, per a després, aquests erigir-se com a cavallers salvadors lliurant unes gravacions que palesen fets vergonyosos pel mal ús de diners públics, i tot amb la connivència d’un equip de govern que gira els focus per intentar cegar un electorat cada vegada més esgotat. Per convicció democràtica no podem impartir justícia ni acusar ningú, però el que sí estem obligats a fer és emetre la nostra ira a través de la màxima oportunitat d’expressió que tenim els ciutadans i acabar amb aquesta horda de farsants que porten el nom del nostre poble de cap a la més profunda vergonya.
Ah, i no ens oblidem de donar públicament les gràcies als altres polítics, en aquest cas concret d’Imelsa als represtants d’EUPV (i en altres casos als del PSPV -PSOE i de Compromís), per defensar els interessos públics donant la cara i presentant denúncies i querelles davant dels Tribunals de Justícia i/o Fiscalia anticorrupcio. Ells també representen una part important de la ciutadania.
