Els quatre fets revelen un clima diferent a cada part del món. Per una banda, el desbloqueig suposa per a Cuba una oportunitat única per a començar a desenvolupar-se com a estat. Ben cert és que es perceben els efluvis d’un afany de protagonisme de l’Obama, qui en els últims moments de la seua estada a la Casa Blanca sembla més preocupat per aparèixer als llibres d’història que de solucionar problemes. Tanmateix és una bona notícia, cal anar en compte però, que reconcilia dos estats veïns i dóna l’oportunitat al govern cubà per obrir-se definitivament i començar a formar part de l’ordre democràtic mundial. Creiem sincerament que un cop en formen part podran lluir i divulgar el seu model educatiu i sanitari arreu del món, amb orgull. Ja a l’Estat espanyol, el jutge Castro ha imputat definitivament la infanta Cristina en el cas Nóos, una notícia extraordinària per a la castigada justícia estatal, qüestionada sovint pels polítics en una demostració més que no els importa massa la distribució de poders però sí el seu interès propi en benefici únicament i exclusiva dels seus interessos. Ambdós notícies són reflex de sengles maneres de fer bé les coses. Segurament coincidim en la sorpresa que suposa descobrir que han passat més de 50 anys per desbloquejar una situació vergonyosa; o en el fet que la justícia és igual per a tots i de cap manera ens hauria de sorprendre la imputació d’un membre de la família reial espanyola, però no podem negar que haurien de ser paradigma d’una voluntat democràtica que trobem molt a faltar.
Finalment, i en àmbit nacional, ens han aparegut en forma de partit polític que es presentaran a les properes eleccions, els neonazis d’Alianza Nacional (AN). És lamentable que disposen de l’oportunitat de presentar-se, davall unes sigles i una manera de fer que vulneren, no ja sols la Constitució, sinó la Declaració Universal dels Drets Humans. No pot ser que el País Valencià continue amb la imatge trista d’aquests individus, no pot ser que passegen impunement el seu odi arreu del nostre país. És decebedor estar contínuament dilatant el procés democràtic amb què ens trobarem al 2015, recordant que no poden tenir cabuda en la nostra societat, que són la imatge del que vam decidir fa molt de temps que no volíem ser; són els que amenacen, els que agredeixen als qui no pensen com ells, els que no toleren la diferència, els que no respecten l’esperit crític, la llibertat, la pau… De veres? Els deixaran presentar-se? Els deixaran fer campanya dels seus ideals intolerants? Ja n’hi ha prou! Volem una resposta ferma i contundent i que els facen fora del panorama polític valencià. Just ara, quan teníem amb compta-gotes notícies esperançadores, ens apareixen l’horda de feixistes per a recordar-nos que encara ens en queden. Ah, i l’alcaldessa d’Alacant Sonia Castedo ha dimitit, una notícia previsible per anunciada, però necessària, ja que no es pot permetre que un càrrec públic siga jutjat per la irresponsabilitat política d’un personatge que mai hauria d’haver ostentat cap càrrec públic. Quin país!
