La consellera Català ha de dimitir hui

20 desembre 2014 01:00h
La consellera de Cultura, María José Català, i el vicepresident José Ciscar aquest divendres durant la roda de premsa posterior al ple del Consell.
Els recursos de l’escriptura ens permeten jugar amb la temporalitat i per això amb aquest títol volem recordar, cada dia que estiga publicat aquest editorial, que a la consellera Català no li’n queda altra que dimitir. I és així perquè la resposta a la consulta vergonyosa sobre la llengua amb què s’han d’educar els alumnes, ha sigut contundent: no ha arribat ni al 3% de la participació, segons dades de l’STEPV. Així doncs, ja no tindrà l’argument habitual de la majoria silenciosa, i esperem que no òbriga la boca per a recriminar desinterès dels pares en els seus fills, o potser sí, perquè seria necessàriament la seua tomba política.
 
A Maria José Català i la seua arrogància manifesta, només els queda assumir el fracàs i abandonar la Conselleria d’Educació i Cultura hui mateix, sense demora. I ho ha de fer perquè ha aconseguit el rebuig de tota la comunitat educativa de l’escola pública valenciana representada en les AMPAs i Consells Escolars, el rebuig d’Escola Valenciana, de l’AVL, de les universitats públiques, dels sindicats educatius... i tot amb l’excusa que són els pares els que han de decidir en quina llengua volen educar els seus fills. Però qui pensa aquesta dona que forma aquests col·lectius? Qui pensa que està darrere de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes? És que es pensa que la societat està tan cega que no se n’adona? No pot estar ni un segon més defensant el dret a l’Educació Pública perquè fonamentalment no hi creu, ha de desaparèixer del mapa polític valencià en un exercici, ja no de regeneració democràtica, sinó d’higiene democràtica, perquè l’únic que ha sigut capaç de garantir l’equip de Maria José Català és que els alumnes valencians continuen anant a exercir el seu dret a l’educació pública en unes condicions, direm per no dramatitzar, lamentables.
 
Dit açò, potser hauríem de començar a valorar seriosament qui és el que ha de prendre decisions pel que fa a l’Educació. El temps ha demostrat que els partits polítics han imposat a partir de les seues majories, tantes lleis d’Educació com pràcticament legislatures. I ho han fet pendents dels seus interessos i sense tindre en compte que el procés educatiu serà fonamental per al desenvolupament del país. Hui dia, la política educativa està plena de personatges sinistres que apliquen interessos polítics i ideològics a l’Educació, cosa que perjudica clarament el sistema i crea ciutadans segons el perfil polític de la llei. Potser és l’hora de plantejar que la millor de les polítiques educatives l’han d’executar aquells que en saben, aquells que hi conviuen cada dia, els qui fan de la seua feina un esforç continu per educar. Escola Valenciana i totes les entitats i col·lectius que han lluitat contra aquesta consulta (no volem oblidar ningú), han demostrat que saben què és l’educació, perquè la defensen cada dia, a cada moment, perquè en formen part, perquè són els primers interessats que el procés educatiu dels alumnes garantisca l’èxit educatiu... en definitiva, perquè viuen l’educació. A tots, felicitacions i moltes gràcies pel gran favor que heu fet al País Valencià, per favor, no defalliu.


 
next