És l’hora de felicitar sincerament el poble català. I ho fem sense cap tipus de matís, amb l’honestedat i humilitat més profunda, perquè han demostrat ser un poble unit que té molt clar el que vol: el dret a l’autodeterminació, a poder decidir el seu futur, el dret a equivocar-se, a autogestionar-se… Han donat al món una lliçó de civisme i democràcia apostant, paradoxalment, per la desobediència a les obcecades institucions estatals; han mostrat que el sentiment d’estimar el teu poble és capaç d’unir diferents posicions polítiques fins aleshores irreconciliables; i sobretot, han aconseguit emocionar molts pobles que reclamen el seu estat propi mentre romanen davall el jou inclement de nacions opressores.
En l’altra banda, l’Estat espanyol, perdut, assetjat per una classe política corrupta; amb un govern del Partit Popular atordit, rabiós, conscient que amb Catalunya se’n va una bona part de l’entrada a Europa; un estat covard, més preocupat de prohibir que de construir, de negar que de parlar; un estat que cada cop s’assembla més a la desfeta del minidictador, que avergonyeix els seus ciutadans amb aquest tipus d’actitud…en definitiva, un estat espanyol que ha fet servir la força del poder contra el civisme i la raó, una eina que potser li aniria bé en altres escenaris.
Ací precisament rau la diferència, i els pobles oprimits ho sabem bé perquè és la resposta amb què ens hem trobat quan hem expressat els nostres desitjos com a poble.
Ja ho deia Joan Fuster a Nota sobre la llibertat: “En la mesura que vivim –si hi vivim- en ‘llibertat’, només és la mesura de ‘llibertat’ que el poder ens atorga”. I per això, perquè ens han demostrat sobradament quina serà la resposta a qualsevol desig de llibertat del nostre poble, deixarem que tots aquells que amb l’argument de l’acompliment de la llei han condemnat de manera agressiva el desig del poble català a la seua autodeterminació, continuen passejant el discurs de l’odi, de la fòbia a la llibertat dels pobles. I així, amb la força del poble unit, amb la desobediència als qui fan servir la força de l’Estat per prohibir i no conviure, continuarem esperant el nostre moment. Tindrem paciència, esperança, guardarem amb cura l’experiència, aprendrem, observarem amb interés els esdeveniments i somiarem el dia en què podrem decidir pel nostre futur, per la nostra terra lliure. No tenim pressa ni por, tampoc armes ni odi, tan sols lluïm orgullosos l’esperança que arribe el dia en què el nostre País Valencià puga fer realitat el seu desig de llibertat.
