Fins mai més senyor Cotino

7 octubre 2014 01:00h
El president de les Corts Juan Cotino deixarà d’ocupar (sembla) el càrrec de president de les Corts Valencianes. Un anunci esperat a tot arreu, (ens arrisquem a dir que fins i tot on es cou la desastrosa política del PP valencià), i que posa fi a una carrera política impune i tremendament nociva per al País Valencià. Amb ell se’n va també un dels actius principals de la ‘caspa’ política que ha governat el futur dels valencians en els darrers 20 anys. Un personatge pertorbador, cínic, agregat a l’Opus Dei mentre presidia una cambra, per definició democràtica, laica, més amant dels crucifixos que de la democràcia, i que amb la seua actitud de perdonavides ha marcat la dinàmica d’un parlament valencià més preocupat per les provocacions d’individus com Cotino que per vetllar pels interessos del país.

I se’n va, envoltat d’una profunda olor a sospita, d’un insuportable tuf a corrupció política, amb l'actitud desafiant i la imatge de riure fals amb què es va mostrar al famós programa Salvados sobre les víctimes del Metro. Perquè el senyor Cotino deixa darrere seu una constant reguera de casos de corrupció en què s’ha vist políticament vinculat, episodis en què s’evidencia la seua participació però que mai han acabat amb el procés judicial que va de la imputació al judici i a l’acompliment de les normes democràtiques. Parlem de casos com Brugal, que el va dur a dir que “res ni ningú em faran dimitir”, de la vinculació amb la trama Gürtel, amb Emarsa, dels pagaments en negre a Bárcenas, de Sedesa (la famosa empresa familiar)...i sobretot del cruel intent de comprar, sí comprar, la voluntat de les víctimes del Metro hores després del fatal sinistre, una actitud més pròpia d’una persona sense escrúpols que d’un representant escollit democràticament. I com no, el protagonisme total en la visita del pontífex Benet XVI, en què apareixen sobrades raons per a pensar que tot el que es va fer malament en aquell esdeveniment du la intrigant empremta del senyor Juan Cotino.

Ara és el moment de ser prudent i esperar que definitivament abandone un lloc que tots estan d’acord que no li correspon. I és que l’anunci no confirmat ha precipitat les emocions. Ara però, és el moment de moderar el discurs, despedir-lo sense honors i obrir-li de bat a bat les portes de la Justícia perquè el poble puga tornar a creure en la democràcia. Cotino ha de respondre als jutjats per tot el que ha evitat dir com a polític, com a representant de tots els valencians i valencianes. Celebrarem com cal el seu adéu i obrirem un lloc a l’esperança perquè es faça justícia. Mentre, l’única cosa que esperem publicar sobre tan lamentable personatge públic és que finalment la democràcia, en el seu més ampli espectre, ha posat Cotino al seu lloc. 
 

 
next