Fa anys que hi ha consens científic sobre el canvi climàtic i, també, sobre el seu origen. Ja el 2013, el 97,1% dels estudis sobre el calfament global publicats en les dues dècades darreres assenyalaven l’ésser humà com a responsable. Amb tot, i sense obviar la trajectòria dels col·lectius ecologistes, ha sigut necessària la irrupció del moviment estudiantil Fridays for Future per a posar el clima al centre del debat.
El jovent, que veu perillar el seu futur més immediat però també el present, exigeix una resposta a les institucions davant la crisi climàtica. Immediat en sentit temporal, però també espacial. Si bé –tot i que amb bona intenció– en l’imaginari col·lectiu s’ha relacionat el canvi climàtic amb icebergs desfent-se o llunyanes esplanades clevillades per la sequera, la veritat és que el problema el tenim ben a prop; tot el planeta, sense excepcions, és víctima d’una amenaça real i actual. Tot el planeta està en emergència climàtica.
Aquest divendres, 27 de setembre, hi ha convocada una vaga mundial pel clima, amb manifestacions, aturades estudiantils i de consum, tancaments patronals d’entitats compromeses i mobilitzacions als centres de treball i als carrers; tot això, coincidint amb el tancament de la Setmana pel Clima, que s’ha celebrat la mateixa setmana que la Cimera del Clima de l’ONU.
Davant la pressió, són moltes les institucions que, a diferents nivells, estan declarant l’emergència climàtica els últims mesos. Però la iniciativa, que a priori resulta positiva, no ha de quedar en una qüestió simbòlica dels ajuntaments, els parlaments o els governs estatals. Més enllà dels imprescindibles plans de transició ecològica, dissenyats per a abandonar de la manera menys traumàtica possible un model econòmic reconegudament incompatible amb la sostenibilitat mediambiental, una situació d’emergència exigeix actuacions immediates i profundament transformadores. Medi ambient i progrés no són incompatibles; tot just el contrari, sense planeta no hi ha futur.
Però si les institucions no estan disposades a aplicar polítiques immediates; si no estan disposades a renunciar des d’aquest precís moment als paràmetres de desenvolupament que s’han aplicat fins ara; si no estan disposades a reconéixer que, en la situació actual, hi ha contradiccions que no ens podem permetre; si no estan disposades a tot això, les declaracions d’emergència climàtica no serviran més que per a banalitzar la crisi més greu que ha enfrontat la humanitat fins ara.
L’època de la conscienciació ha acabat. Ara és l’hora d’actuar. Ja no val que les administracions insistisquen que hem de fer un esforç col·lectiu per a prendre consciència del problema i canviar els nostres hàbits de consum; ara és la ciutadania, sobretot el seu sector més jove, qui exigeix a les administracions competents que apliquen polítiques de canvi. Polítiques ambicioses i urgents que es trobaran amb poderoses oposicions, però que també tindran al darrere el suport i la força de totes les persones que hui es mobilitzen als carrers.
Com a mitjà compromés amb la natura i el medi ambient, amb el patrimoni i la història del País Valencià, i també amb els drets humans i el benestar social de la ciutadania, no podem posar-nos de perfil davant d’aquesta situació. Som responsables de part de la informació que arriba a l’opinió pública i cal que comuniquem de manera acurada les causes i les conseqüències del canvi climàtic. Cap secció pot escapar d’aquesta ‘mirada verda’: l’economia, el medi ambient, la política, la ciència i, també, la cultura, són objecte dels impactes climàtics. Com a mitjà, cal tindre el compromís d’abordar sempre aquestes variables i fer-ho enfocant-ho des de la justícia climàtica i la solidaritat.
El canvi climàtic afectarà tot el món però no afectarà tot el món per igual. Com tota crisi, les capes més vulnerables de la societat seran aquelles que més dificultats troben per a adaptar-se. Més enllà d’un negacionisme residual, la dimensió social de l’emergència climàtica és el focus més important d’oposició a les polítiques de transició ecològica. El motiu és que les classes privilegiades ho continuaran sent en un planeta 2ºC més calent, encara que la vida en general es torne més difícil.
Si bé és una carrera de fons, que cal treballar dia rere dia, la nostra aportació per a la jornada de hui és oferir-vos una selecció de continguts relacionats amb aquesta temàtica triats pel nostre equip de Redacció. A partir d’aquest tast, vos convidem a continuar descobrint articles que ens permeten aprofundir en la diagnosi d’aquesta situació d’emergència climàtica, però també en la cerca de solucions individuals i col·lectives. Si fem cas al diccionari, una emergència és “una situació de perill o desastre que requereix una actuació immediata”. No hi ha temps a perdre.
