VALÈNCIA. Sánchez no serà president. Almenys de moment, després que la segona votació d’investidura haja fracassat. Ni l’última i sorprenent oferta de Pablo Iglesias des de la trona del Congrés –en què renunciava al Ministeri de Treball amb la condició de poder exercir les polítiques actives d’ocupació– ha aconseguit desbloquejar la situació.
Una oferta que ha sigut rebutjada de ple pels socialistes, que han tornat a insistir que no cedirien més que una vicepresidència amb competències socials, el Ministeri de Sanitat i Consum, el d’Habitatge i Economia Social i el d’Igualtat. Tot això, amb un debat d’investidura ja iniciat i amb la mesa de negociació tancada des d’aquest dimecres. El resultat: Unides Podem s’ha mantingut en l’abstenció i Sánchez no ha recaptat els vots necessaris per a ser investit.
Tampoc ha servit la desesperada crida del diputat d’ERC, Gabriel Rufián, tant al PSOE com a Podem, perquè tancaren un acord que permetera formar govern. “Senyor Sánchez, es penedirà d’haver preferit l’abstenció de Rivera i Casado a la presència d’Iglesias; senyor Iglesias, es penedirà de no acceptar aquesta proposta: quatre anys per un ministeri és molt de temps”. “D’aquesta intransigència ens penedirem tots”, ha conclòs.
Rufián, que s’ha dirigit a tots dos líders polítics, ha decidit regalar-los sengles exemplars del llibre de contes que Oriol Junqueras ha escrit als seus fills des de la presó. El fracàs de hui obri un escenari en què es podria acudir a una nova investidura al setembre, però el portaveu d’ERC ha recordat que, si aleshores ja hi ha hagut una sentència del cas del procés desfavorable per als presos catalans, el seu partit ho tindrà difícil per a abstindre’s en lloc de votar ‘no’.
El diputat català també ha tractat que es deixe de banda l’anomenada “batalla pel relat” tantes voltes citada durant aquesta setmana i ha asseverat que “no es tracta de veure qui ho explica millor”. “Es tracta que ens ficaran en el mateix sac a tots. La gent, l’única cosa que veu és l’esquerra perdent una vegada més”, ha afegit.
Versions contraposades sobre les negociacions
Pedro Sánchez ha pujat a la trona envoltat d’un llarg aplaudiment dels seus diputats, abans de ni tan sols començar a parlar. Durant la seua intervenció ha tornat a defensar la tesi que, per a governar sense el suport dels independentistes necessitava tant el vot favorable d’Unides Podem com l’abstenció “d’algun dels partits que es fan anomenar constitucionalistes”, en referència al PP i a Ciutadans, als qui ha tornat a insistir perquè faciliten la investidura.
En un discurs en què ha plantejat una versió de les negociacions en què les exigències d’Unides Podem eren inassumibles –fins al punt que ha arribat a assegurar que Iglesias demanava gestionar “el 100% dels ingressos de l’Estat i el 50% de les despeses”–, Sánchez ha acabat afirmant: “si per a ser president del govern he de renunciar als meus principis, vostè té raó: no seré president ara”, en referència al que va advertir Iglesias el passat dimarts sobre que “potser” era “l’última oportunitat de Sánchez per a ser president”.
“Si el problema no és el programa, quin és el problema?”, ha dirigit a Iglesias, tot recriminant-li que considere “humiliant” ocupar una vicepresidència o un ministeri de l’estat espanyol, tal com ha oferit el PSOE. Encara ha anat més lluny quan ha preguntat al representant del partit morat: “De què serveix una esquerra que perd fins i tot quan guanya?”
La intervenció de Sánchez ha deixat Iglesias –que no deixava de negar amb el cap cada vegada que el candidat es referia a exigències que assegura no haver realitzat– en una postura força complicada quan li ha arribat el torn de paraula. El líder de Podem ha començat assenyalant “la falta de respecte” que consideren que els ha mostrat el PSOE durant les negociacions i el fet que “és molt difícil negociar un govern a contrarellotge”.
Les crítiques més dures, això sí, les ha referides respecte a les filtracions contínues dels socialistes als mitjans de comunicació sobre l’estat de les negociacions, que Iglesias pensa que han anat massa lluny quan, en un dels documents en què es demanaven una sèrie de ministeris, la paraula “propostes” ha sigut canviada per “exigències”. “Una negociació de govern mereix, almenys, no ser cutre”, ha afirmat al respecte.
Una altra de les qüestions que ha tret a la palestra és el veto personal que es va plantejar a Iglesias perquè estiguera en el govern –i que el mateix Sánchez ha admés durant el seu torn de paraula–, respecte al qual, el líder de Podem ha afirmat que “molta gent del PSOE” li va assegurar que aquest veto tractava d’humiliar-lo personalment. Malgrat tot, van acceptar la imposició a canvi d'”una participació proporcional” que demanava “competències, no butaques”. També ha insistit que en un altre dels punts de conflicte, la posició de Podem sobre el conflicte català, van prometre que acceptarien “el lideratge” del PSOE i no posarien entrebancs.
Dos escenaris possibles
L’última intervenció l’ha tingut la portaveu del grup socialista en el Congrés, Adriana Lastra, qui ha acabat afirmant que “Podem volia un govern paral·lel dins del govern” i els ha recriminat que no necessitaven “guardians de les essències [de l’esquerra]”, sinó “socis lleials”. En aquest punt, ha rebutjat explícitament l’última oferta d’Iglesias, s’ha reafirmat en la que hi havia sobre la taula i la investidura quedava ja sentenciada.
S’obrin ara dues possibilitats. La primera és que es torne a una nova investidura el 23 de setembre, de manera que els dos partits encara tindrien tot l’agost per a arribar a un govern però amb la incertesa de si la posició facilitadora d’ERC durant aquesta investidura–respecte a la qual Rufián no ha perdut ocasió d’assenyalar “l’enorme generositat i responsabilitat” que han mantingut– continuarà sent la mateixa d’ací a dos mesos.
La segona és que Sánchez convoque unes noves eleccions, possibilitat que comprometria la majoria d’esquerres que es va aconseguir en els passats comicis, entre altres coses, gràcies a un nivell de participació inusualment alt. A aquest respecte, el diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha sigut dels pocs a avançar que unes noves eleccions –previsiblement al novembre– significaran que “moltes persones mostraran la seua frustració amb una abstenció cabrejada i militant”. “És açò o la foto de Colón governant”, ha advertit Baldoví, tot insistint que és imprescindible arribar a un acord de govern al setembre.
