VALÈNCIA. L’alqueria de Bayarri i el Forn de Barraca han deixat de ser història viva per a convertir-se en runes, víctimes de les obres d’ampliació de la V-21. Amb tot, a l’horta de València perviuen encara algunes construccions típiques valencianes que constitueixen llocs de vida, de socialització, de tradició i de canvis.
“Les alqueries, com a llegats de la nostra horta, no són només història, arquitectura o elements d’un paisatge”, consideren des de la Fundació Per Amor a l’Art. Per això, ha organitzat en el seu centre d’art Bombas Gens ‘Dialogar l’alqueria’, una jornada sobre les alqueries de l’horta de València que se celebra aquest dimecres, 2 d’octubre, a les 18.00h.
Historiadors, arqueòlegs i la veu de les hereves
En la jornada ‘Dialogar l’alqueria’ es pretén aprofundir i reflexionar al voltant d’aquestes edificacions des de diferents enfocaments i punts de vista. Per això, intervindran persones expertes en la història i en la gestió i administració de les alqueries com a elements patrimonials però també hi haurà “les autèntiques veus de l’experiència”. Paloma Berrocal, arqueòloga de la Fundació Per Amor a l’Art, serà l’encarregada de coordinar i moderar la sessió. L’assistència a la jornada és gratuïta i no cal inscripció prèvia.
La primera intervenció, ‘Alqueries islàmiques i cristianes: diferències i evolució des de l’època medieval fins als nostres dies’, estarà a càrrec d’Enric Guinot i Victor Algarra. Guinot és catedràtic i director del Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, i codirector de la Càtedra l’Horta de València: Territori Metropolità de la Universitat de València. Pel que fa a Algarra, és arqueòleg especialista en Arqueologia de l’Arquitectura i Paisatge històric de l’Horta de València.
Tot seguit s’abordarà el paper de l’administració en la conservació de les alqueries i del patrimoni de l’horta amb Ximo López, cap del Servei Territorial de Cultura i Esport de la Generalitat, i Josefa Pascual, arqueòloga municipal de València.
Concepción Aguilar i Marina Bartual, mare i filla, reflexionaran finalment sobre el mode de vida de les alqueries des de les seues experiències personals.
BOMBAS GENS
Tot comença amb el celler de l’alqueria de Comeig
La jornada ‘Dialogar l’alqueria’ es realitza en el marc de l’exposició temporal Herències, que es pot visitar a Bombas Gens des del 4 de juliol fins al 13 d’octubre. Es tracta d’una mostra dedicada a les alqueries de l’horta de València en la qual es pretén posar el focus “en aspectes relacionats amb la microhistòria i l’etnologia d’aquest tipus de construccions”, i ho fa mitjançant diferents materials provinents d’excavacions arqueològiques de València i el seu entorn. Concretament, es tracta d’un xicotet grup de peces ceràmiques, algunes d’elles destinades a ser usades en la taula; d’altres, a auxiliar en l’elaboració de matèries primeres, i altres que, amb la seua senzillesa, mostren vivències dels seus habitants en moments molt concrets de la història valenciana.
L’interés per tot aquest univers va sorgir durant les obres de rehabilitació de l’edifici Bombas Gens, amb la troballa d’un celler medieval que va pertànyer en el seu moment a la coneguda com a Casa Comeig o l’alqueria de Comeig. Així, durant les excavacions arqueològiques per la zona el 2016, es van localitzar les restes d’aquesta antiga alqueria construïda a finals de segle XIV. L’edificació amagava un celler subterrani que, fins i tot, guardava al seu interior gerros originals del segle XV.
Aquesta alqueria “formava part del caseriu dispers de l’antic camí de Marxalenes, inserit en un centenari paisatge d’horta periurbana de València i que va perdurar, sense quasi canvis, fins al segle XX”, es pot llegir en la web del centre d’art. I continua: “En el mateix context d’edificacions rurals, se’n poden veure hui, al veí parc de Marxalenes, uns quants exemples en peu, com l’alqueria de Fèlix o la de Barrinto, molt semblants a la que degué ser la nostra vivenda”. De fet, l’alqueria de Barrinto acull actualment la Biblioteca Municipal Joanot Martorell.
BOMBAS GENS
“Edificis emblemàtics d’un paisatge cultural centenari”
Herències és una exposició monogràfica sobre les alqueries dels extraradis de la ciutat de València, terrenys abans ocupats per horta històrica i bestiar. La mostra posa el focus en la història d’aquestes emblemàtiques construccions i realitza un homenatge al centre cultural.
Paloma Berrocal, directora de la intervenció arqueològica de Bombas Gens, explicava en el seu moment que aquesta exposició és un pas endavant a compartir arqueologia, història i patrimoni. “A Bombas Gens, tot el llegat que es va trobar es va assumir i ara es divulga conjuntament sense separar-ho de la resta de l’obra artística”, afirmava Berrocal, coordinadora també del llibre digital Bombas Gens 1930-2019. Història, rehabilitació i nous usos.
A Bombas Gens consideren que les alqueries, “emblemes d’un mode de vida tradicional relacionat amb l’economia agrària”, van ser més que “mers habitatges d’hortolans”. Així, juntament amb les barraques, les descriuen com a “edificis emblemàtics d’un paisatge cultural centenari”.
Per això, l’exposició fuig de les estampes costumistes: “Mostrem coneixements adquirits a través de l’arqueologia sobre l’ús dels espais a l’interior d’aquestes cases i dels seus canvis al llarg del temps; sobre els diferents aspectes que tenien els seus exteriors en temps remots; sobre els treballs que es feien en les seues dependències, i sobre alguns dels secrets que amagaven al seu interior”.
