VALÈNCIA. Els tècnics del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Transició Ecològica procedents del Centre d’Investigació Piscícola del Palmar, localitzat al Parc Natural de l’Albufera de València, han comprovat que els 200 exemplars de fartet –espècie piscícola en perill d’extinció– alliberats el mes de febrer del 2018 a la Gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars han desaparegut.
En el treball de camp també han participat tècnics i guardes rurals del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana.
Els experts en peixos autòctons han tornat al lloc per a comprovar la supervivència d’aquests peixets (Aphanius iberus) classificats en perill d’extinció en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. En la investigació, han pogut constatar l’absència de fartets, així com l’abundància de gambúsies (Gambusia affinis), segons ha informat el Consorci en un comunicat.
El passat 5 d’abril els experts en fauna piscícola procedents del Centre del Palmar ja van visitar la llacuna per a constatar la subsistència dels peixets autòctons. En aquell moment van trobar més d’un centenar de gambetes d’aigua dolça de l’espècie Palaernonetes zariquieyi i nombroses gambúsies, però cap fartet.
Ha passat un any i mig des que es van soltar 200 exemplars de fartet criats en captivitat i la competència en la llacuna amb les gambúsies s’ha revelat com a “transcendental”. La gambúsia és una espècie exòtica d’aigua dolça procedent d’Amèrica del Nord que va ser introduïda fa més de mig segle en els aiguamolls mediterranis per a combatre el paludisme.
El problema, segons el Consorci, és que aquest peix invasor també depreda sobre l’espècie autòctona. De fet, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha inclòs la gambúsia en el llistat de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món.
Existeix un altre inconvenient que també ha perjudicat l’espècie autòctona valenciana, perquè la Gola Fonda ha augmentat considerablement de cabal pel fet que la desembocadura del riu Millars, de forma excepcional, porta aigua des del mes de juliol passat. Això ha provocat l’endolciment de la llacuna i un canvi en les condicions ecològiques de la zona humida. Els fartets suporten nivells de salinitat elevadíssims que frenen l’expansió de la gambúsia, que prefereix una aigua més dolça.
El Pla de Recuperació del Fartet a la Comunitat Valenciana contempla l’alliberament dels peixos dins de la distribució històrica de l’espècie. En concret aquest pla contempla la reintroducció de l’espècie per a lluitar contra les larves dels mosquits i contra el paludisme. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars –en concret, la Gola Fonda– ha sigut seleccionat com un bon lloc per a ampliar la distribució dins de les comarques del nord del territori valencià.
Els tècnics de la Conselleria de Transició Ecològica procedents del Centre d’Investigació Piscícola del Palmar han anunciat que el mes de febrer del 2020 tornaran a la Gola Fonda per a realitzar una nova solta amb la finalitat de reforçar el lloc com a lloc de cria i supervivència del fartet.
