VALÈNCIA. L’Associació de Víctimes del Franquisme de la Fossa 127 del cementeri de Paterna (l’Horta) sol·licita col·laboració ciutadana per a localitzar els familiars d’un represaliat, les restes del qual es troben en aquesta tomba comuna, després de trobar a la seua roba postals manuscrites per la seua dona i per un amic.
Aquests escrits, trobats en una de les butxaques de la jaqueta que vestia aquest home, al costat de dades que figuren en els registres que es tenen, han permés saber que es tracta de Francisco Sanz Herráez, un sabater de 40 anys que va estar retingut a la Presó Model de València i va ser afusellat el 13 de juliol del 1940.
A més, s’estima que era veí de Benimàmet perquè el mata-segells de les missives que va conservar, escrites i remeses entre maig i juny del 1940, procedia d’aquesta pedania de la ciutat de València.
Així ho ha indicat, en declaracions a Europa Press, el president de l’Associació de Víctimes del Franquisme de la Fossa 127 de Paterna, Juan José González, que ha precisat que entre les restes de Francisco s’han localitzat cinc postals manuscrites amb ploma per part d’un amic i amb llapis per part de la seua esposa, que signava com a remitent amb el nom Nieves Monzó Aullana.
González ha explicat que cap persona de l’entorn d’aquest represaliat s’ha posat en contacte amb l’entitat que representa i que, en conseqüència, les seues restes no han sigut reclamades per ningú. Per això, ha destacat que després de tindre identificat a Francisco Sanz Herráez l’objectiu és localitzar algun familiar.
El president de l’Associació de Víctimes de la Fossa 127 ha considerat que en cas d’haver-hi fills, aquests tindrien uns 80 anys o més i ha calculat que, si hi hagués nets, estarien al voltant dels 60 anys. L’entitat apel·la a la col·laboració ciutadana per a poder localitzar algun descendent o persona de l’entorn de Francisco i de la seua dona.
Juan José González ha assenyalat que els escrits remesos a aquest represaliat per la seua esposa i un amic durant el temps que va estar a la presó són postals, i no cartes, guardades en un sobre, atés el tipus de correspondència establert en l’època per a poder controlar el seu contingut.
Referent a això, ha detallat que són documents de color blanc que contenen l’escut del règim franquista i espai per a plasmar el text que es volia enviar i les dades del remitent.
González ha apuntat respecte al contingut de les cartes que guardava el cos de Francisco que en les escrites per la seua esposa es percep el “dolor” i la “pena” d’una dona que “té el seu marit a la presó” i que en elles es pot llegir que li conta que els veïns del seu entorn li pregunten per ell, que un altre li diu que està fent gestions perquè puga eixir i, fins i tot, que han anat a parlar amb el jutge. En les postals no figura l’adreça en la qual residia la família.
Esglésies de Benimàmet
El representant de les víctimes de la fossa 127, que ha agregat que en les postals no figura l’adreça en la qual residia la dona de Francisco, ha indicat que després de trobar aquestes missives ha contactat amb les dues esglésies que hi ha en Benimàmet –la de l’Ave María, amb el sacerdot del qual ha parlat per telèfon per a poder consultar el cens parroquial, i amb la de Sant Vicent Màrtir, que té previst visitar diumenge que ve per a parlar amb el seu titular– amb la finalitat de trobar alguna dada que l’acoste als familiars d’aquest afusellat.
Juan José González ha ressaltat també que l’associació s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de València, a través de les dependències que té en la pedania de Benimàmet, per a saber si en aquesta administració local hi ha alguna dada referida a Francisco o a la resta de la seua família. Així, ha avançat que a partir de la setmana vinent, coincidint amb l’inici del mes de setembre i la finalització del període estival, té previst remetre una carta al consistori per a recaptar aquesta informació.
Les postals dirigides a Francisco Sanz Herráez van ser trobades entre les seues robes dimecres passat, dins dels treballs d’exhumació i identificació que es duen a terme en la fossa número 127 del cementiri municipal de Paterna, que conté restes de 148 víctimes de la repressió franquista procedents de localitats valencianes com Calles, Tavernes de la Valldigna, Requena, Manises, Ontinyent o Xàtiva.
