VALÈNCIA. Efímeres i barroquistes. Com cada any, Algemesí es prepara per a omplir els carrers de balls, sons, colors, formes, sentiments místics, religiosos o de pertinença. Cadascú pot viure les Festes de la Mare de Déu de la Salut des del prisma que trie, però, només durant els dies 7 i 8 de setembre.
Aquest any, l’organització de la Festa d’Algemesí correspon al barri de la Capella, d’on és l’historiador David Pous. Enguany, aprofitant l’avinentesa, l’algemesinenc ha dirigit diverses rutes guiades pel mític carrer Berca, l’eix més important de l’Algemesí medieval que unia el centre de la localitat amb les alqueries de la perifèria, tot resseguint l’antic camí reial cap a Alzira i Xàtiva. Pous va guanyar el 2018 el premi de Ciències Socials Vicent Castell Llàcer que lliura l’Ajuntament d’Algemesí per la seua obra Gestionar l’intangible, una investigació que posa sobre la taula els “avantatges” i els “perills” que afecten una festa com la d’Algemesí després d’haver rebut la distinció de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
La Festa d’Algemesí està a punt de celebrar una dècada de la distinció de l’organisme internacional i encara té deures pendents, com ara la creació de “mecanismes de gestió i de participació”, tal com assenyala David Pous. De fet, en les darreres setmanes, la localitat ha viscut un nou debat al voltant de la incorporació de la dona a l’últim ball de la processó, en el qual encara no hi havia participació femenina. Finalment, una dona ballarà els Tornejants, però, les veus discordants no s’han apagat. Encara hi ha qui veu en la presència de dones en les danses un atac a la tradició ancestral i es verbalitza allò que ‘s’ha fet així tota la vida’.
Pous és expert en conservació de patrimoni immaterial i, a més, participa activament en la Festa d’Algemesí: l’historiador també és tornejant. Amb ell abordem el passat, present i futur d’una de les manifestacions més “identitàries” del poble valencià.
Quina edat té la Festa de la Mare de Déu de la Salut?
La tradició remunta la troballa de la imatge al 1247, però la primera documentació que parla d’una imatge mariana a Algemesí és del 1471. Un notari, Juan Tabardo, fa un inventari dels béns que té la parròquia (de Sant Jaume) i diu que hi ha una primera imatge. Tot i això, no va ser fins al voltant de 1600 que mossén Curçà escriu la primera història de la Mare de Déu i aleshores és quan es rememora la troballa. El 1610 es troba una donació d’un home que va deixar els seus béns a la parròquia perquè es feren vespres i una missa amb sermó a la Mare de Déu. En eixes dates és quan se li dona el nom de Mare de Déu de la Salut. Posteriorment apareixerien les processons de la Vespra i el Matí, i no seria fins al 1724 quan es configura la processó de volta general. Ara bé, una altra cosa van ser els balls i la seua aparició en la processó. El primer document que tenim fa referència a la muixeranga. Concretament parla d’un pagament que es fa a un dolçainer perquè vinguera a tocar la muixeranga en 1733. Eixes serien les dates més significatives pel que fa a la configuració final de la Festa. Però, no hi ha una data exacta de la primera perquè la documentació és molt esquiva en eixe sentit.
