VALÈNCIA. Dansa València va recuperar el format de fira i festival el 2017. Havia nascut el 1988 i va destacar entre les propostes dedicades al gènere en l’àmbit estatal. Era un festival fet des de la perifèria que servia per a impulsar les companyies locals més enllà de les fronteres valencianes. L’any 2009 va tocar fons: la crisi econòmica, la política de la Generalitat i les aspiracions personalistes el van diluir i reduir en un cicle. Aquesta 31a edició, dedicada a la música i al so, suma tots els ingredients per a aconseguir ser un festival de referència: creix el pressupost, les companyies i els espectacles i s’afegeixen tots els agents públics i privats al certamen que, amb tota la carn posada a la graella, ix al carrer a buscar públic que l’avale com una cita amb les arts vives, ja que com va reconéixer aquest dimarts el director d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Roberto García, “encara tenim dificultats” pel que fa a reunir espectadors al voltant de la dansa.
El lema del 2017, ‘Dansa València to be continued…‘, recollia el reclam del sector de tornar a disposar d’un festival específic que visibilitzara la disciplina i les companyies locals. Les valencianes de Taiat Dansa es van fer càrrec de l’organització del programa junt amb l’Institut Valencià de Cultura. Amb un pressupost de 60.000 euros es van anunciar 13 companyies –entre elles, sis de valencianes–, amb seus al Principal, el Rialto, el Teatre El Musical (TEM), la Nau i el carrer i es van recuperar les trobades empresarials, la coneguda missió inversa.
Havia passat “l’edició zero” i, el 2018, arribava la de la “consolidació”, explicava aleshores Roberto García. L’IVC triava Mar Jiménez per a dirigir el festival que tornava a experimentar un creixement en tots els paràmetres. Entre les novetats, es recuperava la Danseta, una secció dedicada als infants per a captar nous públics.
Aquest any, Dansa València ja no parla d’objectius. “És la millor edició de la història”, ha emfatitzat Roberto García durant la presentació aquest dimarts al Teatre Principal de València. L’edició presenta un “augment qualitatiu i quantitatiu”, va defensar el director d’Arts Escèniques. I, de fet, excepte la necessitat de trobar més públic per a la dansa –una problemàtica que pateixen tots els escenaris– el certamen ha aglutinat els elements per a tornar a ser una referència.
Dansa València passa de cinc dies de programació a sis –del 9 al 14 d’abril– i augmenta el pressupost dels 150.000 euros del 2018 fins als 230.000 euros d’aquest 2019. Suma al projecte, a més, les tres administracions: la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, que aporta 192.000 euros al festival; l’Ajuntament de València, mitjançant la Regidoria d’Acció Cultural, que posa 18.000 euros i la cessió dels tres espais municipals, i la Diputació de València, ja que l’àrea de l’Escalante assumeix amb 20.000 euros la programació de la Danseta, amb quatre produccions adreçades al públic infantil.
El festival augmenta la seua presència a la ciutat de València. Als espais de l’edició del 2018 se n’afegeixen altres de públics i de privats com la Rambleta, Espai Inestable i la Carme Teatre. Pel que fa a l’àmbit empresarial, el certamen comptarà amb les trobades del sector organitzades per l’Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana. També es dedicaran jornades a la investigació sonora, a la crítica i al periodisme sobre la dansa –que tindrà lloc a l’IVAM– i s’incrementarà el vessant educatiu i formatiu tant per a professionals com per a alumnes –Marco Flores i Diego Sinniger seran els artistes que faran les classes magistrals a La Granja de Burjassot i al Conservatori Superior de València.
Pel que fa a programadors, visitaran el festival agents procedents de Xile, Panamà, el Marroc i responsables de teatres valencians.
Un nou Labdansa d’innovació a Burjassot
Si l’any 2018 es posava en marxa el centre coreogràfic de producció de dansa a La Granja de Burjassot (l’Horta Nord), aquest any –la convocatòria eixirà en maig– l’IVC convocarà un procés per a seleccionar dos projectes de creació per a inaugurar el nou laboratori de creació integrat al centre.
El nou Labdansa de Burjassot acollirà la investigació i creació de dues propostes de dansa amb una durada de 6 mesos. Els projectes triats tindran una dotació econòmica de 12.000 euros i l’IVC assumirà les despeses de producció i el resultat s’estrenarà en l’edició de Dansa València del 2020. Al remat, va indicar García, “es fer el que ja fan a altres llocs com al Centre Conde Luque i als Teatres del Canal, a Madrid”.
Una programació amb huit estrenes absolutes
Un total de 26 companyies actuaran en el marc d’aquesta edició, de les quals la meitat són valencianes: La coja dansa, Cienfuegso Dansa, Fil d’arena, Taiat Dansa, Mou dansa, Santiago Ribelles, Clara Barberà, Joaquín Collado, Irene Cortina, Eva Bertomeu, FormaPoveraCía, Moments Arts i la producció de l’IVC dirigida per Sol Picó.
Seguint el lema d’aquest any dedicat al so, nou dels espectacles compten amb música en directe, mentre que set produccions es viuran al carrer i huit seran estrenes absolutes.
Si el 2018 Dansa València va comptar com a plat fort amb l’estrena de Divines paraules, de Valle-Inclán, d’Ananda Dansa i amb direcció de Rosángeles Valls i Edison Valls, enguany Sol Picó dirigeix i coreografia la producció Animals de séquia –diumenge 14 d’abril al Teatre Principal–, amb música de Jesús Salvador ‘Chapi’.
Més projectes pedagògics
A banda de la programació de la secció de la Danseta, el festival reforça el seu vessant adreçat al públic jove a través de tres projectes pedagògics. ‘Dansem’ és un projecte de l’IVC vinculat al centre de producció de La Granja, on un centenar d’alumnes dels instituts Vicent Andrés Estellés i la Comarcal de Burjassot, guiats pels coreògrafs Idoya Rossi i Ramón Baeza, mostraran en el certamen la proposta de dansa amb la col·laboració de la banda juvenil de la Unió Musical de l’Horta de Sant Marcel·lí.
Sota el títol de Confluències, el festival reuneix per primera vegada tots els Conservatoris Superiors de Dansa perquè els alumnes puguen generar vivències professionals al voltant de Dansa València.
Per últim, l’oferta de projectes pedagògics es tanca amb Coreografias de la mirada. Tránsitos, una proposta d’investigació artística que aborda la relació entre el cine i la dansa. La peça està muntada pels alumnes del Conservatori Professional de Dansa de Castelló de la Plana i s’estrenarà al Centre del Carme en el marc del festival.
