VALÈNCIA. L'11 de maig, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) triava en la 51a Assemblea General la persona que ha d'ocupar la Presidència després que l'anterior màxim responsable de les agrupacions musicals valencianes, Pedro Rodríguez, abandonara el càrrec per a fer el salt a la política.
Daniela González es va convertir en l'Assemblea celebrada a Pego en la primera presidenta de la FSMCV, una entitat que el 2018 celebrava 50 anys d'història i que mai havia estat encapçalada per una dona. Allò que sí que ha tingut lloc en l'ens federatiu és la relació directa entre la Presidència i el món polític. En cinc dècades, tres presidents han tingut abans, durant o després d'ocupar el càrrec directiu vida política. Els dos expresidents, Josep Almeria i Pedro Rodríguez, han sigut diputat a les Corts –per Podem en el primer cas– i senador –en el cas de Rodríguez, com a independent dins del grup socialista.
L'actual presidenta assegura que li agrada la política, però manté que no usarà la representació que ostenta en la federació com a trampolí polític en un futur. Tot i formar part de la junta directiva anterior i ocupar la direcció del Centre d'Estudis de la FSMCV, sosté que s'ha de posar al dia en molts dels fronts que té oberts l'entitat. Traslladar-se a la seu, a l'Alqueria de Julià, que s'havia d'inaugurar el 2018; abordar un conveni laboral per als més de 4.000 professors i directors de bandes, que es regeixen pel conveni de perruqueries, o negociar el finançament de la federació són alguns dels reptes immediats que haurà de solucionar Daniela González.
Li agrada la política?
Si la pregunta és si m'agrada la política i si després aniré a fer-ne la resposta és no. M'agrada saber què diuen tots els partits polítics. De fet, em llig tots els programes electorals i mire tots els debats, però perquè m'agrada saber on estic i qui és qui, què fa i què diu cadascú. La política m'interessa com a tal i més en una institució com aquesta, en què has de parlar amb tots els partits polítics i has de saber què és cadascú. Fins ahí, sí. La resta ja et dic que no.
Com han tractat els partits la FSMCV durant aquestes campanyes electorals?
Nosaltres sempre hem fet el primer pas quan ha arribat una campanya electoral. Passem a tots els partits polítics que tenen representació a les Corts les nostres necessitats i després ja depén d'ells decidir si volen vindre a parlar amb nosaltres o no. Això s'ha fet sempre, almenys des que jo he format part de l'organigrama de la federació, en totes les campanyes electorals. Durant la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques només ha passat per ací Compromís i durant les municipals, també, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Glòria Tello, que ens va demanar una reunió. El Partit Socialista, en canvi, va mantindre reunions directament a través de les societats musicals. Però, en general, els partits solen vindre a parlar amb la federació, almenys durant el període electoral. En els últims quatre anys he vist prou comunicació i diàleg amb els polítics.
Però s'han materialitzat els compromisos polítics amb la FSMCV?
Sí, la veritat és que en els últims quatre anys, pel que fa a finançament, hem crescut prou.
La FSMCV obtenia en els Pressupostos de la Generalitat per a 2018 l'assignació més gran de la història (14.810.000 milions). Tot i això, l'entitat ha seguit mantenint que necessita més liquiditat. Quina és la xifra satisfactòria?
El pressupost que necessitem són 27 milions. Per què? Perquè el finançament que arriba a les nostres escoles de música cobreix el 22% de les despeses de funcionament. Les escoles de música són deficitàries ara mateix. Un 38% del finançament ve de les matrícules, però són les societats musicals les que estan mantenint les escoles de música.
Per què són deficitàries si la Generalitat a través dels pressupostos, la Conselleria d'Educació amb assignacions directes i subvencions, les diputacions amb ajudes per a les bandes i els ajuntaments amb convenis econòmics amb les societats musicals de cada municipi ajuden a finançar-les?
Perquè la suma de tot això arriba al 22% del cost de les escoles de música. Si hagueres de cobrar-li a una família el que val realment que el seu fill estudie música en una escola de música no els hi portarien. Al final, la societat musical ha d'assumir eixe cost extra perquè si volem mantindre la nostra escola de música, d'on es nodreix posteriorment la nostra banda de música, s'ha de mantindre. La meua banda (la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes), per exemple, tots els anys aporta diners per a l'escola de música perquè és deficitària. Si jo a un xiquet li cobrara 180 euros al mes, creus que vindria?
I si aquest és el preu d'estudiar en una escola de música, per què no s'ha de cobrar?
Una família amb dos xiquets pagaria 360 euros perquè anaren a l'escola de música? Hui per hui, no. Això no obstant, les ajudes que dona la Conselleria van directament a les escoles de música, és a dir, que no les dona a la federació i nosaltres les repartim, sinó que les assigna directament als centres. Dels 14 milions que rep la FSMCV, més d'11 milions van directament a les més de 400 escoles de música que hi ha, amb més de 4.000 professors, que estan donats d'alta en la Seguretat Social. Només la Seguretat Social ja suposa una despesa quasi del 40%.
La FSMCV ha fet una radiografia de les necessitats econòmiques de les escoles de música per a conéixer al detall les mancances de cadascuna?
Sí que s'ha fet i, encara que la majoria són deficitàries, n'hi ha algunes que funcionen. Però el que traslladen gran part d'elles en les assemblees és que no arriben i que al final és la banda qui ha de traure els diners per a pagar el dèficit de l'escola. Un dels projectes que tenim amb els sis gestors culturals que treballen per a la FSMCV és l'apropament a les societats musicals, és a dir, fan visites a cadascuna d'elles. De moment n'han visitat quasi un centenar, perquè en són moltes, però se'ls pregunta per les necessitats i quins projectes estan desenvolupant per a tindre la radiografia més exacta. D'ahí volem extraure les necessitats reals, que amb 553 societats musicals seran 553 formes de treballar distintes, però, al final, s'ha de fer una escolta proactiva. D'ací eixirà un estudi de tot el que hi ha i del que hem de fer.
La federació ha traslladat eixa reivindicació que manté davant el Consell a l'executiu espanyol?
És cert que no s'ha reivindicat d'igual manera, però, ara que està Pedro (l'expresident de la FSMCV) al Senat (que arriba com a independent del grup socialista) li he dit que tenim molta feina per fer i reivindicar un millor finançament de l'Estat és una de les primeres coses que s'han de fer. Les societats musicals ens hem de fer escoltar més a Madrid. Com pot ser que qualsevol altra cosa tinga una quantitat determinada i nosaltres, 7.000 euros? Hem de parlar amb algú que estiga a Madrid. De fet, he quedat amb Joan Baldoví (Compromís) perquè vol dur endavant un projecte aprofitant que s'han de tancar uns nous pressupostos. Al final, el que necessitem és comunicació i asseure'ns a parlar. Potser cal anar a Madrid de tant en tant. Les societats musicals estem infravalorades, cada any rebem menys diners del govern central i això no pot ser.
El fet que el president de la Confederación Española de Sociedades Musicals (CESM) siga el valencià Vicent Cerdà ha servit per a solucionar el problema del finançament?
Tenim una reunió pendent on abordarem aquest tema per a saber què han fet, però ara mateix no tenim més informació. De moment, ens han convocat per a l'Assemblea General, que és a principis de juny a Alcalá de Henares i abans d'anar vull parlar amb ells perquè em consta que han demanat coses, però no en sabem res més.
El 2018 es va anunciar que la FSMCV volia reunir-se amb els sindicats per a dur endavant un conveni laboral a les escoles de música. En quin punt es troba?
El tema es va traure en l'última Assemblea General i ens preocupa, per això es va abordar en eixe context. Hi havia un escull que cal salvar i estem reunint-nos per a veure com s'aborda. Si som associació sense ànim de lucre hi ha un tema legal que cal solucionar. Ens hem de posar a treballar amb açò perquè ara estem en el conveni de perruqueria.
La federació vetla perquè les societats musicals tinguen donats d'alta en la seguretat social els professors i els directors de banda, alguns dels quals dirigeixen dos o més bandes?
Des de fa uns anys, la federació ha informat sobre el tipus de contractació que han d'establir les societats musicals, se'ls han enviat cartes informatives a totes perquè s'hi posaren al dia. I a aquelles que no ho estaven se'ls facilitaven totes les possibilitats perquè ho feren. Em comprovat que les societats musicals van donar d'alta molta gent que no ho estava. Nosaltres el que impulsem és eixa legalitat perquè estem rebent diners públics i el que volem és ser transparents. Si un director està en dos o tres bandes, ha d'estar donat d'alta. De la mateixa manera que els professors: molts d'ells no estan a jornada completa, sinó que fan classes en diferents escoles. Que la Seguretat Social suposa el 40% de les despeses de les societats musicals? Sí, però si estàs rebent una ajuda pública s'ha d'estar legal.
La FSMCV ha demanat recentment renovar la Llei Valenciana de la Música aprovada el 1998. Quins canvis proposa?
En principi, dotar-la de contingut. Perquè no hi ha res. Se'ns ha omplit la boca sempre al parlar de la Llei Valenciana de la Música, però s'ha de dotar de continguts, veure què s'ha de posar dins i per a què serveix. Queda molt bé dir que tenim una Llei Valenciana de la Música, però m'agradaria saber per a què.
Tenen data per a traslladar la seu de la FSMCV a l'Alqueria de Julià després que no arribara la reforma de l'edifici el 2018, coincidint amb el 50é aniversari de la Federació?
Bankia ha dit que al desembre d'enguany estarà.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
