VALÈNCIA. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), José Miguel Cortés, assegura que l’estat de salut del museu és “realment sòlid” després de tres dècades “amb llums i ombres”, i que ha fet un salt qualitatiu enorme amb exposicions com la de Joan Miró i la de Fernand Léger, que podrà veure’s al maig.
Cortés i el seu equip afronten enguany el 30é aniversari del museu amb una ambiciosa programació expositiva on destaquen les coproduccions internacionals dedicades a Léger en col·laboració amb la Tate Liverpool; la de Jean Dubuffet, al costat del MUCEM de Marsella; la de Zineb Sedira, coproduïda pel museu Jeu de Paume de París i la Fundació Gulbenkian de Lisboa, i la de Paco Roca.
En una entrevista amb EFE, parla sobre el passat, el present i el futur del que va ser el primer museu de titularitat autonòmica d’art modern i contemporani, que va obrir les seues portes el 18 de febrer de 1989 i del qual va prendre la direcció fa quatre anys després de la dimissió de la seua antecessora en el càrrec, Consuelo Císcar, investigada, entre altres delictes, per malversació i prevaricació.
Aquest és “un gran any per al museu perquè està sent capaç de recollir el millor del passat per a anar construint el futur”, assenyala Cortés, qui es va convertir a més en el primer director del museu valencià a ser triat en un concurs internacional per un jurat d’experts. Veu “sòlid” l’estat de salut del museu, amb una plantilla insuficient però que fa un esforç “molt considerable perquè el museu vaja avant”, i s’està obrint pas en un panorama nacional i internacional “complicat” davant els canvis dels últims 30 anys. Per a això diu haver comptat amb el suport del govern valencià.
“Hem passat d’una situació paupèrrima, de fer exposicions en 2015 de sis i set mesos, a tres anys després, en 2018, permetre’ns el luxe de comptar, entre molts altres artistes, amb una mostra de Joan Miró” i a, enguany, programar la major exposició retrospectiva feta a Espanya de Fernand Léger, amb 140 obres.
Des de 1989 el panorama museístic ha canviat totalment, segons explica: “Hi ha més competència i has d’afinar i desenvolupar un discurs molt més específic, més concret, millor elaborat, perquè sigues oït i tingues una audiència i un reconeixement”.
