VALÈNCIA. Acaba l’estiu i els tempos que marquen la caducitat obliguen a incentivar l’interés amb novetats, en aquest cas, literàries. La Fira del Llibre ja ha quedat molt lluny en el calendari, tot i que, fa tan sols una setmana, una nodrida delegació d’autors i editorials valencianes acudien a la cita de La Setmana, l’esdeveniment cultural en què la literatura ocupa l’espai davant les portes de la catedral de Barcelona.
La tardor marca l’inici d’un nou curs literari, almenys al País Valencià, ja que entre octubre i novembre, amb l’avinentesa del 9 d’Octubre, se celebren les gales dels Premis Octubre, de l’Editorial 3i4; els guardons València i València Nova que lliura la Institució Alfons el Magnànim, i els Premis Ciutat d’Alzira, organitzats pel consistori de la localitat i l’editorial Bromera. Abans que es coneguen els noms dels nous guanyadors, els lectors disposen de nous títols que inauguren la tardor literària del 2019.
La corrupció, la lluita contra el patriarcat i la guerra són algunes de les temàtiques que els autors valencians aborden des del thriller, la novel·la tot terreny o el teatre. Entre les novetats, la booktuber i columnista d’aquest diari, Marta Meneu-Borja, debuta amb El senyal (Bromera, 2019). L’estrena com a escriptora de la periodista coincideix amb el retorn de noms consagrats del panorama literari valencià com Ferran Torrent, que llança aquest mes de setembre Poder contar-ho (Columna, 2019); Lliris Picó, que torna amb Ventalls de paper (Edicions del Bullent, 2019), la novel·la amb què l’escriptora va quedar finalista en el 38é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil; Martí Domínguez, qui acaba de publicar L’esperit del temps (Proa, 2019), i Isabel Clara-Simó.
De què parlen les novetats editorials d’aquesta tardor?
Entre els nous títols que llança l’editorial Bromera per a aquesta tardor destaca el debut literari de Marta Meneu amb El senyal, una novel·la “crossover“, com la va definir l’editorial en un comunicat aquesta setmana, ja que la novel·la es mou entre la literatura juvenil i la d’adults. Meneu ofereix “un retrat viu de la societat actual, tendre i colpidor” en què les protagonistes del llibre mantenen una lluita contra el patriarcat establit i posen l’accent en com “la violència de gènere s’ha infiltrat en la nostra societat”, destacava Bromera.
Bromera també publica aquest mes nous títols adreçats als nous lectors: Sis anys, sis casetes és l’àlbum il·lustrat amb què Josep Gregori i Fran Parreño aborden com afecta el divorci als més menuts de la casa; Tany Amago i Nuria Rodríguez signen Xiquetes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir), un àlbum il·lustrat on els autors recullen la vida d’una vintena de dones que van passar a la història.
Finalment, l’últim dels plats forts de l’editorial d’Alzira és el llançament de Dinamarca/Plagi, un tàndem que reuneix l’obra de Josep Lluís i Rodolf Sirera per a tancar la trilogia Europa en guerra i que s’estrena aquesta temporada al Teatre Principal de València junt amb l’obra de suspens signada en solitari per Rodolf Sirera que va estrenar Rebeca Valls la passada temporada al Teatre Micalet.
Edicions del bullent publica Ventalls de paper, de Lliris Picó. La també columnista d’aquest diari aborda amb aquesta novel·la, amb la qual va ser finalista del 38é Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil, la història d’una jove de 18 anys que s’ha d’afrontar a l’anorèxia, als reptes socials i familiars des de la perspectiva de ser una adolescent.
Ferran Torrent, com els germans Sirera, també completa trilogia aquesta tardor. L’escriptor de Sedaví publica el tercer títol de la sèrie ‘El segon sistema’ aquest setembre. Poder contar-ho (Columna, 2019) continua amb les peripècies del periodista Marc Sendra –també protagonista d’Un dinar un dia qualsevol i Individus com nosaltres–, que en aquest cas viatjarà fins a les acaballes del 1982 i als inicis del 1983 per a esbrinar com es va ordir l’insòlit atracament que va tindre lloc a València durant la primera mascletà de les Falles del 1983 i on els assaltants van saquejar en deu minuts 1.500 milions de pessetes.
Tot coincidint amb el llançament del número 102 de la revista Mètode, on la publicació de la Universitat de València aborda l’estreta relació entre la ciència i el nazisme durant el Tercer Reich, Martí Domínguez acaba de publicar aquest setembre L’esperit del temps (Proa, 2019), una novel·la amb què el director de la publicació universitària relata la trajectòria d’un científic austríac que està al servei de la política nazi i que acaba rebent el premi Nobel l’any 1973.
Isabel Clara-Simó publica La sarbatana (Alrevés, 2019), on l’escriptora d’Alcoi recrea la vida bucòlica que mamprenen un matrimoni que ronda la seixantena i que es muda a una casa de camp. Amb el canvi de residència, la convivència es capgira i apareixen les infidelitats i la violència masclista. La mateixa editorial catalana, seguint amb la novel·la negra, acaba de publicar Em diuen fletxa, de Joan Carles Ventura, el darrer llibre amb què l’autor de Sueca va guanyar la passada edició del premi de novel·la negra Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana.
Un dels últims títols que arriba aquesta tardor a les prestatgeries és la novel·la de Jordi Llobregat. El codirector del festival València Negra torna a la primera línia literària amb No hi ha llum sota la neu (Columna, 2019), un thriller ambientat al Pirineu on un assassí aplica a les seues víctimes diferents càstigs basant-se en La Divina Comèdia de Dante.
