—Sí, senyora. Pense una miqueta a veure si pot recordar.
Només per saber els orígens, havia comprat un mas ruïnós i l’havia fet restaurar. M’hauria precipitat pel meu encabotament? És obvi que ningú em garanteix que hi haja nascut. La prova és que ella és la directora del centre i no em recorda amb exactitud, ell es va censurar a ell mateix en silenci però al moment es va seguir dient: malgrat la dificultat, millor seguir-ho provant més voltes. De ma mare, mentre va viure, no vaig poder saber res. Mentrestant, aquesta dona es va posar la mà al front, com si tractés d’arrancar-se una teranyina que li tapava la ment. No va arribar a cap cosa concreta i va dir:
—Ah, sí. Tu ets l’Antonio, ja, ja! Sí, home, sí. Ja, recorde que hi va haver alguns Antonios. Tu em dius que vas néixer a la Maternitat, i és prou.
Llavors la dona i ell es van abraçar. Els van caure llàgrimes de l’emoció.
Tots dos van berenar un té amb unes galetes. Ell li va explicar la seua vida després que al voltant de l’any 1944 la Gestapo decidira clausurar el mas de la Maternitat d’Elna.
Elisabeth era una mestra, anterior col·laboradora a Burjassot dins l’Associació d’Ajuda Suïssa als xiquets de la guerra civil, que es va fer càrrec de la direcció de la Maternitat d’Elna fins al tancament pels alemanys en 1944.
Ara, havent passat molts anys, ella va treure unes fotografies i tots dos van enraonar sobre les mares que anaven a eixe oasis de pau per a donar a llum els xiquets. Eren majoritàriament dones refugiades que havien creuat els passos fronterers del Pirineu. Anaven fugint de la Guerra Civil espanyola. Després de la derrota republicana, més de centenars de milers d’espanyols van fugir de les represàlies creuant la muntanya.
Quan arribaven a França eren portats als camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià situats entre canyissars, la sorra de la platja i el mar. En aquests llocs els homes eren menystinguts i algunes dones violades. Els francesos tiraven trossos de pa o bacallà i contemplaven com els refugiats es llençaven i es barallaven. Molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries.
Continuarà…
