VALÈNCIA. La secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials, Helena Ferrando, ha xifrat en 935 milions d’euros el deute de l’Estat amb la Generalitat en dependència des del 2015. El Consell ha aportat en aquest període un total de 2.170 milions, mentre que el ministeri corresponent només ha participat amb 299,3 milions, quan hauria de finançar-se al 50%.
En una entrevista concedida a Europa Press, Ferrando ha apuntat que està “molt contenta” de l’abstenció de Compromís en el primer debat per a investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. A parer seu era “el que tocava fer”, ja que el 2018, segons les estimacions, el govern estatal només va aportar l’11,20%, 76 milions, i la Generalitat, el 89,80%, 602 milions. En aquesta línia, ha recalcat que es tracta d’un incompliment de la llei i que si l’Estat abonara el 50% que li correspon, el Consell tindria els recursos necessaris per a “poder treballar més i millor” amb “la contractació de més personal i noves residències”.
No obstant això, ha aclarit que “aquest pou pressupostari per a atendre la dependència no s’acaba”, ja que aquesta partida està assegurada per un crèdit ampliable perquè aquest govern “té clar que venim a rescatar les persones”.
Vora 83.500 persones ateses
En concret, el sistema, segons les dades de dependència a 30 de juliol, atén 83.477 persones beneficiàries i s’han introduït 76.515 afectats des de juliol del 2015. A més, aquest any ja s’han registrat 26.753 noves sol·licituds, 3.308 només el mes de juliol.
Ferrando ha destacat quan el Botànic va arribar al Consell el sistema de dependència “no funcionava, amb una espera de fins a cinc anys“, mentre que ara “els nous expedients es resolen en uns sis mesos, el termini que marca la llei”.
Sobre aquest tema, ha explicat el problema que hi ha amb “alguns expedients antics heretats”, que són “més complicats de resoldre” perquè s’han d’actualitzar les dades, ja que molts d’ells han canviat de domicili o estat. “Però ara el sistema ja funciona perquè es basa en una administració eficaç i eficient”, ha recalcat. De fet, ha posat l’accent que en tres mesos s’han fet les mateixes valoracions que en tot el 2015.
Ferrando ha explicat que, a més d’una “mala gestió”, el problema dels embossos es devien al fet que el PPCV “no augmentava el pressupost” i “el sistema es col·lapsava”.
Impulsar la figura de l’assistent personal
D’altra banda, davant les crítiques sindicals perquè en la majoria dels casos s’opta per un cuidador no professional, que sempre solen ser dones, davant la “falta d’una xarxa pública”, Ferrando ha explicat que per a la Conselleria “el més important és que la família decidisca”.
Sobre aquest tema, ha destacat que fa cinc mesos que s’impulsa la figura de l’assistent personal per a poder garantir l’autonomia personal als grans dependents i en aquest període s’ha passat de comptar amb set assistents a entre 300 i 400.
A més, ha assenyalat que tots els estudis indiquen que malgrat la soledat que pateixen moltes de les persones majors, es constata que només volen ingressar en una residència quan ja tenen un grau elevat de dependència.
Ferrando ha ressaltat que s’han incrementat les ràtios de les residències, s’han augmentat les places concertades i s’han creat unitats especialitzades d’Alzheimer en les residències. Tot això, ha remarcat, seguint un nou model de residències més humà perquè se semble més una llar.
Des del 2015, la conselleria ha passat de 10.422 places per a persones majors en centres residencials a les 13.712 que hi haurà quan acabe el 2019, any en què s’han creat 1.913 places. Això suposa un creixement del 31,5% en quatre anys.
