VALÈNCIA. El Consell Jurídic Consultiu (CJC) demana, en el seu informe sobre l’avantprojecte de Llei de Funció Pública Valenciana, que s’unifiquen els terminis que recull la norma per a desenvolupar reglamentàriament el requisit lingüístic per a evitar la “incoherència i contradicció jurídica” que veu en la llei tal com està plantejada.
En concret, la nova Llei de Funció Pública estableix, en la seua disposició final tercera, que, en un termini de sis mesos des de la seua entrada en vigor, el Consell aprovarà la disposició reglamentària que regule l’acreditació del nivell de coneixement del valencià en l’àmbit de l’ocupació pública al territori valencià.
No obstant això, en la disposició final quarta indica que, si transcorregut un any des de l’entrada en vigor de la llei no s’ha aprovat aquest reglament, el nivell de valencià exigible per a l’accés a l’ocupació pública valenciana serà el C1 –per als funcionaris dels grups A1, A2 i B–, el B2 –per al grup C1– i el B1 –per al grup C2. En canvi, per a les agrupacions professionals funcionariables serà el certificat A2.
Així, el CJC posa de manifest que, mentre que en la primera disposició es dona un termini de 6 mesos per a aprovar el reglament que regule l’acreditació del requisit, en la següent “es permet un possible incompliment per part del Consell de la seua obligació” possibilitant un termini d’1 any per a l’aprovació del reglament, la qual cosa “provoca una incoherència i contradicció jurídica entre els citats apartats”. Per això, estima que “han d’unificar-se” els terminis.
A més, destaca que, atés que la norma preveu el nivell exigible de valencià si no es desenvolupa reglamentàriament en un any, “pot descartar la possibilitat que el Consell, amb posterioritat a aquest termini i després de l’aplicació de la previsió legal, puga aprovar cap reglament que contradiga els nivells d’exigència establits supletòriament en el text”. Així, aquest any constituiria un termini de caducitat de la facultat de desenvolupament reglamentari atribuïda a l’executiu, la qual cosa “hauria d’aclarir-se”.
També considera que hauria de vincular-se amb l’article que parla del requisit d’accés i que parla “d’acreditar la competència lingüística en el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents” perquè “no s’interprete com una aplicació automàtica d’aquest requisit, sinó que estiga subjecta al referit principi de proporcionalitat i adequació” al lloc.
Aquesta és una de les observacions essencials que l’òrgan consultiu realitza a la norma, que estima s’ajusta a l’ordenament jurídic sempre que s’atenguen aquestes apreciacions.
