VALÈNCIA. Entre els deures que queden pendents de la primera legislatura del Botànic hi ha la Llei de Funció Pública, una norma que es va començar a negociar amb els representants sindicals poc després de l’inici del mandat però que ha sigut impossible tramitar a les Corts per falta de voluntat política.
Amb la nova Llei de Funció Pública pendent de tramitació, la implementació de la competència lingüística en valencià –allò conegut com a requisit lingüístic– tampoc ha sigut una realitat en aquesta legislatura. Tot i que la voluntat del PSPV i de Compromís –d’acord amb les declaracions dels seus líders Ximo Puig i Mónica Oltra– és que tota persona puga ser atesa pels treballadors de l’Administració en qualsevol de les dues llengües oficials, la realitat és que la Conselleria de Justícia que lidera la socialista Gabriela Bravo no ha imprimit a la negociació sindical el ritme necessari perquè la norma arribara a les Corts abans de la dissolució de la cambra. De fet, al gener del 2018 Diari La Veu ja va explicar que el requisit lingüístic no s’aplicaria aquesta legislatura perquè no s’aprovaria la llei.
És cert que la competència lingüística és un dels centenars d’aspectes que recull la normativa, però no és menys cert que la reivindicació d’acreditar els coneixements de valencià per a accedir a la funció pública va ser un acord sindical aconseguit el desembre del 2016 entre l’UGT, CCOO i Intersindical.
Fa uns dies, la Conselleria de Justícia va rebre l’informe del Consell Jurídic Consultiu amb les consideracions sobre l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública. L’òrgan consultiu avala la inclusió del requisit lingüístic en la norma però retrau a la Generalitat les “incoherències” sobre la data d’implementació.
I és que l’avantprojecte de llei recull en la disposició final tercera que el Consell tindrà sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei per a aprovar un reglament que fixe els nivells de coneixement del valencià per a cada grup de treballadors del sector públic. Alhora, el text inclou una disposició addicional –la quarta– que ja preveu la possibilitat que no es desenvolupe eixe reglament i que determina els nivells que hauran d’acreditar els empleats si en el termini d’un any no s’aprova el decret.
Aquestes dues dates constitueixen, segons el criteri del CJC, “un possible incompliment per part del Consell de la seua obligació de procedir al desenvolupament reglamentari en el termini dels 6 mesos, de manera que es possibilita un termini d’un any per a l’aprovació del citat reglament, la qual cosa provoca una incoherència i contradicció jurídica entre els citat apartats”. Per aquest motiu, el CJC insta la Generalitat a “unificar els terminis mencionats en les disposicions finals tercera (apartat 2) i quarta (apartat 3)”.
Claredat amb les dates
Aquesta consideració del Consell Jurídic té caràcter “essencial”. Això vol dir que l’observació de l’òrgan consultiu s’ha de tindre en consideració, això és, s’ha de canviar en l’articulat de la llei el text d’acord amb allò que dicta el CJC. D’aquesta manera, el text que aprove el ple del Consell en els pròxims mesos haurà de ser més clar sobre la data en què entrarà en vigor l’obligació d’acreditar la competència lingüística. Així doncs, el Consell haurà de decantar-se perquè l’acreditació dels coneixements de valencià per a accedir a la funció pública siga un requisit en el mateix moment d’aprovar-se la llei o un temps després d’entrar en vigor perquè es necessite una normativa addicional.
Les opcions que té la Conselleria de Justícia per a complir amb el que diu el Jurídic Consultiu passarien per posar en l’articulat de la llei els nivells de valencià exigits per a cada grup funcionarial i de personal laboral de l’Administració, de manera que seria efectiu el requisit en el moment que entrara en vigor la llei, o per posar com una disposició transitòria els nivells matisant que sols estaran vigents fins que s’aprove el reglament.
