VALÈNCIA. “El Consell Valencià de Cultura no ha aprovat demanar res” al conseller de Cultura, Vicent Marzà, respecte al grafit de PichiAvo que des del passat dimarts 19 de febrer es troba als murs del claustre renaixentista del Centre del Carme de València i que forma part de l’exposició Evreka de PichiAvo. Així s’ha expressat el secretari executiu del Consell Valencià de Cultura (CVC), Jesús Huguet, a Diari La Veu davant la notícia publicada per Las Provincias aquest dimarts, en què s’indicava que el president del CVC, Santiago Grisolía, demanaria a la Conselleria l’expedient d’autorització d’aquest mural que ha sigut objecte de debat.
La petició de l’expedient la va realitzar el conseller José María Lozano en el ple del CVC que va tindre lloc el passat dilluns a Alaquàs (l’Horta Oest). Una petició que, com ha indicat el secretari d’aquest organisme, es va realitzar en l’apartat de precs i preguntes, que “no figurava en l’ordre del dia” i que, per tant, no es podia aprovar per part d’aquest organisme.
Tal com ha explicat Huguet, perquè el CVC puga aprovar un requeriment d’aquest tipus, ha d’aparéixer en l’odre del dia i aquest no és el cas de la petició que va fer Lozano. El procediment que hauria de seguir Lozano per a fer possible eixa petició és plantejar-la dins d’una de les cincs comissions del CVC i que siga aprovada en el seu si. Així, la petició passaria a la comissió de govern –formada per la Presidència, Vicepresidència, Secretaria i quatre membres del CVC–, que és l’encarregada d’incloure-la en l’ordre del dia del ple per a poder ser aprovada o denegada.
Així mateix, el secretari del CVC recorda a Diari La Veu que la llei d’ordenació de l’Administració pública obliga a un mínim de 48 hores perquè el membres del CVC coneguen un punt del dia abans de poder aprovar-lo.
Un mural per al debat
Respecte a la intervenció mural de PichiAvo, les opinions en contra no van tardar a aparéixer. Unes crítiques que, com va indicar el director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, tenen més a veure amb una “qüestió de gustos estètics” que de conservació del patrimoni, ja que el mural és “una obra efímera” que “no traspassa la Llei de Patrimoni Cultural Valencià”.
No obstant aquestes explicacions, el diputat del PPCV Juan Carlos Caballero va demanar aquest dimecres al conseller de Cultura, Vicent Marzà, que aclarisca si tenia l’autorització, les llicències corresponents i els informes preceptius per al grafit pintat al claustre del Centre del Carme. Aquesta demanda s’uneix a la denúncia presentada pel sindicat UGT contra el responsable del Consorci de Museus per l’autorització del grafit.
Davant aquest debat, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, es va manifestar aquest dimarts en defensa del mural indicant que el grafit “compta amb el vistiplau” del consell científic i que les crítiques només atenien a “opinions estètiques”. De fet, Amoraga va destacar que l’Institut Valencià de Conservació i Recuperació de Béns Culturals (IVACOR) també pot certificar que “no hi ha cap agressió”.
Així, tant José Luis Pérez Pont com Carmen Amoraga van recordar en diferents ocasions que es tracta d’una paret que ja es va pintar de verd i després, als anys 80, de roig i que no requereix una autorització especial. A això cal afegir que, com van explicar ambdós responsables, no s’ha tocat cap columna ni element decoratiu; que s’han utilitzat esprais “homologats i que compleixen amb les lleis mediambientals”, i que el mur tornarà al seu estat original –amb la pintura roja– després del dia de Sant Josep.
A més, com el responsable del Consorci de Museus va explicar durant la inauguració de l’exposició, el mural no vulnera la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Pérez Pont va indicar que aquesta legislació empara que es poden realitzar “intervencions sense autorització prèvia” sempre que “siguen reversibles i no alteren la situació anterior” de l’immoble. Malgrat la polèmica alçada, Pérez Pont es va mostrar positiu durant la presentació perquè entén que la “inquietud” que s’ha despertat és un “símptoma que l’art compleix amb el seu treball”.
