“Em vaig sentir atreta per l’art perquè m’aïllava de les conversacions difícils en què el meu pare es vantava de com de bo i meravellós era… Vaig agafar un tros de pa blanc, el vaig barrejar amb saliva i vaig modelar una figura del meu pare. Quan la vaig acabar, li vaig amputar els membres amb un ganivet. Considere això la meua primera solució escultòrica. Fou apropiada per al moment i em va ajudar. Fou una experiència important i va determinar la meua direcció futura”, conta Louise Bourgeois. Una direcció que la va menar en la dècada del 1960 a l’ús de materials carregats d’associacions i en els quals les característiques tàctils són fonamentals per tal de dur a terme obres que posaven en dubte el minimalisme. No és d’estranyar, doncs, que Lucy Lippard també la incloguera (ella i Eva Hesse van ser les úniques dones) en Eccentric Abstraction, l’exposició que va organitzar a la Fischbach Gallery de Nova York el 1966 amb la intenció de mostrar treballs atípics i fora de les coordenades de l’època. Segons la curadora, el llenguatge excèntric dels participants mantenia certs vincles amb el surrealisme i estava més a prop de la pintura abstracta que de l’escultura fins al punt que quan els integrants van passar a les tres dimensions ho van fer sense els hàbits propis d’aquesta disciplina.
