VALÈNCIA. L’Audiència de València ha confirmat la sentència que condemna un home a pagar 10.200 euros a la seua exdona i a una multa de 7.200 euros per pintar amb símbols nazis a la casa que havia de desallotjar perquè visquera ella, tal com s’havia acordat en el conveni regulador de la separació.
La sentència de divorci va acordar en el conveni que la dona es quedara amb l’ús i gaudi del que havia sigut l’habitatge familiar, així com dels mobles, estris i electrodomèstics, però que, la seua fins aleshores parella, visquera en el domicili fins al cessament de l’activitat de missatgeria que feia en aquesta.
Quan el jutjat va acordar que l’acusat desallotjara l’habitatge, “amb la finalitat de menyscabar el patrimoni de la seu exdona i de perjudicar-la entorpint l’ús de l’habitatge per ella, va procedir a pintar amb esprai parets, cortines, tapisseries i mobiliari de la cuina, amb paraules i símbols nazis; va efectuar cremades en portes; va arrancar llums, caldera i instal·lació del gas, i va trencar mobles i sanitaris en el bany deixant l’habitatge inhabitable”, segons detalla la sentència que va condemnar l’home pagar 10.200 euros a la seua exdona i a una multa de 24 mesos amb una quota de 10 euros diaris.
La decisió, que ara ha sigut confirmada, va ser recorreguda per l’home, que va al·legar que el fet de tindre possessió de l’immoble no permetia concloure que fora el causant dels desperfectes. Així mateix va exposar que resulta incompatible amb la “passió” del referit per viure a Moraira (Alacant), on està retirat després de jubilar-se i que la seua parella d’aleshores convivia amb ell. “Per tant, podria haver sigut ella l’autora”, afirmava.
Així mateix, el recurs recull que la pericial cal·ligràfica no va poder certificar que les pintades foren fetes per ell i apunta també que una altra persona podria haver agafat de la bústia les claus.
La sentència de l’audiència assenyala que, en contra del que sosté el recurrent, va existir prova de càrrec, que va ser “adequadament” valorada per la jutge d’instància. Així mateix, afegeix que “és cert que no va existir prova de càrrec directa però que sí que va existir prova “indiciària, plural i que apunta en el mateix sentit a l’acusat com a autor dels danys”.
L’escrit assenyala que era l’acusat el que vivia en l’habitatge, amb independència que passara part del temps a la seua casa de Moraira, la qual cosa acredita, entre altres coses, el fet que la seua parella d’aleshores convisquera amb ell en l’immoble, i no es discuteix que dipositara les claus en la bústia, de mnera que va ser ell, per tant, l’últim que les va tindre abans d’entregar l’habitatge.
