VALÈNCIA. La Confederació de Cooperatives valencianes (Concoval) va celebrar aquest dimarts una reunió del seu Consell Rector, encapçalada pel president de l’associació, Emili Villaescusa, i a la qual també va assistir el president de la Generalitat, Ximo Puig. Com ja va passar a l’inici de la primera legislatura del Botànic, el cap del Consell ha tornat a reunir-se amb el màxim òrgan de representació de les cooperatives valencianes per a valorar la presència del cooperativisme en l’agenda política de la Generalitat.
Durant la trobada, els consellers de la Confederació han traslladat a Ximo Puig la seua disposició a col·laborar amb el govern valencià en diversos dels aspectes que contribueixen a generar ocupació estable, riquesa i progrés al País Valencià. Però els consellers també van aprofitar la trobada per a comunicar al president les reivindicacions del món cooperatiu.
La primera, que va centrar gran part de la reunió, va ser “la necessitat de donar continuïtat al pla Fent Cooperatives”. Al respecte, des de Concoval demanen, almenys, mantindre el pressupost i facilitar la seua execució perquè aquesta augmente. “Volem mantindre el pressupost, després que s’execute, i després que les ajudes arriben”, va assegurar Villaescusa a l’inici de la trobada amb el president. Aquest pla, que té una durada de dos anys, està tornant-se a posar en marxa per al període 2020-2021 i la Confederació ha exigit pressupost suficient i una gestió adequada que garantisca la seua íntegra execució.
D’altra banda, Concoval també van reclamar al president un servei propi per al Consell Valencià del Cooperativisme (CVC). En aquest sentit, consideren que el CVC necessita fomentar el seu caràcter transversal i especialitzar-se en les seues competències pròpies com un autèntic òrgan de promoció, assessorament i planificació de la política i legislació en matèria de cooperatives, que és el que està previst que siga. De fet, des de Concoval asseguren que el servei propi del CVC està previst en ell pla Fent Cooperatives.
Els consellers de la Confederació van aprofitar la reunió per a tornar a posar sobre la taula una de les principals reivindicacions del cooperativisme valencià: formar part del Diàleg Social i que es reconega el cooperativisme valencià com a participant institucional. “Crec que el món cooperatiu s’està guanyant des de fa temps un lloc en el Diàleg Social i, mentrestant, volem estar en totes les plataformes d’interlocució possible”, va manifestar Villaescusa, qui considera que el Diàleg Social “no pot ser exclusivament l’Administració, una organització empresarial [la patronal CEV] i dos representants sindicals [CCOO i UGT]”.
Villaescusa ha recordat a Ximo Puig que “les cooperatives necessiten que el govern autonòmic enriquisca el diàleg social incorporant nous actors” i ha afegit que “el propòsit del cooperativisme sempre ha sigut sumar, però volem que el que es faça per a les cooperatives es faça amb les cooperatives”. Segons han explicat fonts de Concoval i han confirmat fonts del Consell, davant aquesta petició el president va expressar que el Diàleg Social ha d’anar canviant per a adaptar-se a una societat més madura, i no que no va tancar la porta a introduir actors nous.
Segons han explicat fonts del Consell, la idea és que la base fonamental continue sent la Generalitat, la CEV, CCOO i UGT, “però amb la voluntat, des del consens, que cada vegada hi haja participació també d’un sector tan important com el cooperativisme”, al qual volen obrir vies de participació.
Col·laboració amb la Generalitat
Però no tot en la reunió van ser reivindicacions. Just abans de començar, Villaescusa va traslladar al president la disposició de la Confederació de Cooperatives a col·laborar amb el govern valencià en diversos dels aspectes que contribueixen a generar ocupació estable, riquesa i progrés del País Valencià: la millora del finançament autonòmic, l’augment de les inversions de l’Estat, l’Agenda 2030, innovació, medi ambient, treball decent, contractació pública i educació.
En aquesta línia, Villaescusa va assenyalar que el model cooperatiu defensa uns valors que moltes vegades “coincideixen a grans trets” amb allò que defensa el Botànic. “Una economia basada en les persones; que té en compte el territori i no es deslocalitza, i que intenta que el treball que estableix siga decent, digne, estable, fix i que millore la qualitat de vida de les persones”, va detallar.
Per part seua, el president de la Generalitat va destacar que “el cooperativisme valencià és un pilar fonamental de l’economia valenciana, una economia arrelada al territori i que es va consolidant i modernitzant”.
Facturació de 6.500 milions d’euros
La Confederació de Cooperatives valencianes és el màxim òrgan de representació de les empreses cooperatives i de les seues organitzacions en l’àmbit autonòmic. No té ànim de lucre i associa totes les entitats associatives de cooperatives existents al País Valencià. Amb 2.435 cooperatives i una facturació en vendes de més de 6.500 milions d’euros, que representen el 6,2% del PIB, el cooperativisme valencià és el tercer més potent de l’estat espanyol per nombre d’empreses i d’ocupació, segons assegura Concoval en un comunicat.
Així, expliquen que s’estima que dos milions i mig de persones formen part d’alguna cooperativa al País Valencià, la qual cosa equival al 50% de la població d’aquest territori; és a dir: un de cada dos valencians és cooperativista.
A més, València és la demarcació de l’Estat amb més persones treballant en cooperatives. Quant a l’ocupació, el 85% dels treballadors de les cooperatives són indefinits, i destaca en un 49% la taxa d’ocupació femenina i en un 40% l’ocupació jove.
