VALÈNCIA. Compromís no veu amb bons ulls la decisió de la Conselleria de Justícia dirigida per Gabriela Bravo d’eliminar de la Llei de Funció Pública l’entrada en vigor automàtica del requisit lingüístic. El síndic de la coalició, Fran Ferri, va assegurar que la decisió de Justícia no té “res a veure” amb el que indica el Consell Jurídic Consultiu (CJC) en el seu informe al respecte i que, d’aquesta manera, “se n’està eixint del que deia el pacte del Botànic”.
Així, Ferri va aprofitar les preguntes dels periodistes posteriors a la Junta de Síndics d’aquest dimarts per a llegir la part de l’informe en què considera que “en cap moment qüestiona que es demane” el requisit, sinó “la fórmula” amb què es demana. D’aquesta manera, el diputat de Compromís va criticar el fet que la Conselleria haja “interpretat” l’informe del CJC per a justificar la decisió d’eliminar l’article que contempla l’aplicació automàtica del requisit en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la norma si abans no s’han desenvolupat els reglaments que marcaran els nivells exigits a cada grup de treballadors públics.
En concret, el portaveu de Compromís es va referir a la part del document en què el CJC estima que “s’han d’unificar els terminis mencionats” en la llei per al seu desenvolupament reglamentari, així com que s’ha de “clarificar en el text” si caduca la capacitat reglamentària del Consell després de l’any de l’entrada en vigor de la llei i vincular aquesta disposició “al principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents al lloc de treball del qual es tracte”.
Part de l’informe del CJC en què es refereix al requisit lingüístic.
Per a Compromís, cap d’aquests elements està en contradicció amb l’aplicació automàtica del requisit i per això esperen que, una vegada s’haja clarificat el que proposa l’informe del CJC, la Conselleria faça marxa enrere en aquesta decisió que encara no s’ha concretat en el projecte de llei de la Funció Pública Valenciana.
El president de les Corts i membre de Compromís, Enric Morera, ja havia llançat l’interrogant en xarxes socials sobre si “els usuaris lleials del valencià” haurien de denunciar la Generalitat “per discriminació lingüística”. “Esperem que no hàgem d’arribar fins a aquest punt”, va assegurar Ferri al respecte.
Els usuaris lleials del valencià, els qui el tenim com a llengua pròpia, haurem de denunciar per discriminació lingüística a la Generalitat Valenciana, al govern al qual donem suport? Haurem de sentir-nos estrangers a la nostra pròpia terra? (Foto +info de @levante_emv) pic.twitter.com/U96yuGjDz7
— Enric Morera (@enricmorera) 8 de julio de 2019
El PSPV evita mullar-se
Per la seua banda, el síndic del PSPV, Manolo Mata, va ser molt més ambigu en les seues declaracions. Si bé va voler deixar clara la predisposició del seu partit de “garantir els drets de la ciutadania” i que “cap de les dues llengües estiga discriminada”, també va assegurar que no parlaran de la qüestió que envolta la decisió de la Conselleria fins que no hi haja “un paper” expedit pel departament que dirigeix Bravo assumint el que diu el text del CJC. A més, va insistir que “no es tracta d’una tertúlia política”, sinó d’una qüestió de lleis.
“La voluntat del PSPV és fer les coses bé”, va afirmar Mata. No obstant això, també va apuntar que “la litúrgia de les paraules és molt perillosa”. “Requisit o no requisit? Doncs ja ho veurem”, va afegir el portaveu socialista, qui també va puntualitzar que cal recordar les excepcions que es poden donar en certs àmbits com ara el mèdic, una indicació que també contempla l’informe del CJC en parlar de “proporcionalitat” i “adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents”.
El tercer soci del govern, Unides Podem, va assegurar per boca de la portaveu Naiara Davó que no li agradaria que la decisió de la Conselleria fora “una forma d’ajornar” l’aplicació del requisit, però pensa que “sembla que és un problema més de forma que de fons”, una qüestió en la qual no hi ha lloc per a “cap pas enrere”, segons la formació.
