VALÈNCIA. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha acordat reclamar a Escal, Enagás Transporte, Bankia, Caixabank i el Banc Santander el retorn de 368,4 milions d’euros que ja havien cobrat pel fallit magatzem de gas Castor. El Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar el pagament de la indemnització –de 1.350 milions d’euros pagats a través del rebut del gas– a les companyies relacionades amb el projecte.
Caixabank, Bankia i Santander van adquirir a Enagás el dret de cobrament de la indemnització. Ara, Competència exigeix que les dues companyies i les tres entitats financeres retornen a l’Estat liquidacions que ja havien rebut i que el TC va considerar nul·les a finals del 2017. Escal UGS –controlada per ACS, la companyia de Florentino Pérez– haurà de tornar 195 milions d’euros; el Santander, 71,9; Caixabank, 48; Enagás Transporte, 32,4 –ingressats per la hibernació i manteniment de les instal·lacions– i Bankia, 21,1 milions d’euros. En un comunicat d’aquest divendres, la CNMC ha anunciat la revisió d’ofici que ha fet d’aquests pagaments que ara reclama a les cinc entitats.
La CNMC ha tardat més d’un any i mig a corregir de fet allò que el Constitucional ja havia sentenciat: que bona part del reial decret llei d’octubre del 2014 per tancar les instal·lacions del Castor i acceptar la renúncia de Pérez i indemnitzar-lo era inconstitucional per haver utilitzat el mecanisme del reial decret llei sense haver-ne acreditat la urgència i la necessitat.
La decisió, a més, arriba després que els tres bancs que es van quedar els drets de cobrament a 30 anys sobre les factures dels consumidors de gas a canvi de desembutxacar els 1.351 milions d’euros per a Escal UGS presentaren el passat gener una demanda contra l’estat espanyol al Tribunal Suprem després de fer oïdes sordes a la reclamació patrimonial inicial.
La part més considerable d’aquest retorn va a càrrec de la mateixa Escal UGS que, a banda de cobrar els 1.351 milions d’euros –a més de 111 de forma provisional fins a l’any 2012–, havia de percebre, segons va aprovar el govern l’any 2015 i va manifestar la mateixa empresa, prop de 300 milions d’euros en concepte de retribució entre el 2012 i l’abandonament de les instal·lacions el novembre del 2014, així com els manteniments corresponents a aquest període.
Una xifra que a Florentino Pérez li va semblar poc, raó per la qual va presentar un contenciós administratiu davant d’un jutjat de Madrid del qual encara es desconeix el resultat. Les previsions de la constructora i propietària de l’empresa concessionària eren cobrar el gruix d’aquests 300 milions l’any 2016 i el 25% restant a quinze anys amb un interés anual de l’1,2%.
Tot i haver-se embutxacat comissions del fins al 17% en la subcontractació de les seues empreses per a la construcció del Castor, Pérez va assegurar davant la Comissió d’Investigació del cas al Parlament que amb l’obra havia “perdut diners” i que la indemnització havia servit per a pagar els bonistes del BEI que li van prestar 1.440 milions. Ara, però, Escal UGS, que es manté pràcticament inactiva a l’espera de la resolució de la investigació oberta pel jutjat número 4 de Vinaròs, haurà de respondre a la reclamació de la CNMC.
Els bancs amb els quals Enagás va pignorar els drets de cobrament al llarg dels 30 anys a càrrec de les factures dels consumidors també hauran de tornar els diners cobrats mensualment pel préstec en funció de la seua aportació al projecte. El crèdit es va començar a amortitzar el 2016. Arran de la sentència del TC de finals del 2017, la mateixa CNMC va paralitzar els pagaments fins al novembre d’aquell any i va obligar-los a retornar els 150 milions d’euros corresponents a aquella anualitat. La resolució, per tant, reclama ara a les entitats prestatàries, que havien d’ingressar 2.420 milions d’euros incloent interessos en 30 anys, les quantitats que van percebre el 2016.
Els manteniments d’Enagás
Enagás, per la seua banda, haurà de retornar 32,4 milions d’euros, corresponents als 15,7 milions anuals que va percebre entre finals del 2014 i el 2016 en concepte d’hibernació i manteniment de les instal·lacions, segons ja va revelar l’ACN. Una xifra que ha estat objecte de llarga controvèrsia per a unes instal·lacions tancades i que mai han prestat servei, atés que el manteniment de l’únic magatzem submarí de gas en funcionament a l’estat, el de Gaviota, a la costa d’Euskadi, costa només un milió més.
La companyia gestora tècnica del sistema –amb un 5% de participació estatal– també va presentar recentment una reclamació patrimonial contra l’Estat per valor d’uns 50 milions d’euros, incloent els 32,4 ja cobrats, corresponents als suposats costos destinats a partir del 2017 i el pagament dels quals va paralitzar la CNMC. En aquell moment, curiosament, el president d’Enagás, Antonio Llardén, va rebaixar a 8,73 milions el cost anual de manteniment, una xifra que el nou govern del PSOE va estar a punt de carregar als consumidors abans de fer marxa enrere davant les possibles conseqüències per la sentència del TC.
