VALÈNCIA. La Comissió 9 d’Octubre es manifestarà, com cada any, en una cita alegre i reivindicativa per a celebrar i defensar, a parts iguals, els drets de valencians. Enguany, aquesta comissió integrada per col·lectius socials, partits i sindicats recorrerà els carrers de València sota una pancarta amb el lema ‘El País que volem’. La manifestació, que eixirà com tots els anys de la plaça de Sant Agustí, posa el focus l’avanç en l’autogovern valencià i en la solució del problema de l’infrafinançament valencià.
Aquest dijous la Comissió ha presentat la nova edició de la convocatòria, a la qual se sumen Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Acció Cívica Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats, Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i la Societat Coral el Micalet. També sindicats, com ara Comissions Obreres i Intersindical Valenciana, i partits polítics, com ara Compromís, Esquerra Republicana, Esquerra Unida, Podem i Jovent Republicà.
La manifestació recorrerà la ciutat amb sis banderes amb els colors de l’arc de Sant Martí en representació dels sis eixos que consideren que han de ser propis per a la ciutadania valenciana: dret, valencià, llibertat, feminisme, ecologisme i finançament.
Lluny queden les protestes hostils dels anys de govern del Partit Popular. Des de fa cinc anys, la Comissió celebra una manifestació on, cada vegada, “la ciutadania valenciana se senta més integrada”. Amb aquest motiu, segons ha explicat la portaveu de la Comissió, Anna Oliver, pertanyent a Acció Cultural del País Valencià, ha afegit que és una manifestació “en positiu” a causa de les fites aconseguides durant aquests quatre anys: la recuperació de la radiotelevisió pública valenciana, l’obertura de l’Oficina de Drets Lingüístics, el naixement del Consell Social de les Llengües i la Llei valenciana d’inclusió, entre d’altres.
Això no implica que des de la Comissió no s’obliden de les ombres o les “promeses sense assolir” de l’executiu valencià i assenyalen directament allò que queda pendent. És impossible no mirar cap a la falta de reciprocitat amb els mitjans catalans i balears; la Llei d’Igualtat Lingüística, la denúncia del deute històric al govern estatal i la inclusió del requisit lingüístic en la Llei de Funció Pública. Tampoc han faltat crítiques a la controvèrsia de les declaracions de la directora general d’À Punt, Empar Marco, per la possibilitat de fer un pla estratègic per a arribar als territoris castellanoparlants.
Assenyalen, també, el govern espanyol com a responsable d’incomplir les seues responsabilitats per haver mantingut el deute amb el País Valencià i haver rebutjat la derogació de la reforma laboral. Des de la Comissió, també critiquen la vulneració per part de l’estat espanyol de la sobirania dels pobles i el dret a decidir.
