ELX. El judici a 34 acusats per la presumpta trama de corrupció política i empresarial entorn del contracte de recollida i tractament de fems d’Oriola (el Baix Segura), origen de l’operació Brugal, ha començat aquest dimarts en l’Audiència Provincial d’Alacant, amb seu a Elx (Baix Vinalopó), i es prolongarà fins a finals d’any.
La vista oral ha començat a les 10.44 hores d’aquest dimarts amb les qüestions prèvies, entre les quals estarà, previsiblement, la sol·licitud d’algunes de les defenses per a anul·lar les intervencions telefòniques de la policia amb autorització judicial.
Aquestes converses telefòniques punxades van donar motiu a la vintena de branques del cas Brugal i el que decidisca la sala d’Elx de l’Audiència Provincial entorn de la seua validesa no serà, en principi, vinculant per a la resta de peces separades, entre elles la relativa a les il·legalitats en el pla zonal de residus de la Vega Baixa i del Pla General d’Urbanisme (PGOU) de la ciutat d’Alacant. L’alt nombre de jutjats farà que la discussió d’aquestes qüestions prèvies es prorrogue durant les jornades de dimecres i dijous.
Els 34 acusats han arribat a la Ciutat de la Justícia d’Elx a partir de les 9 hores acompanyats dels seus advocats i pràcticament han omplit la sala de vistes número 10. Després de les qüestions prèvies plantejades per les defenses, el fiscal contestarà a aquestes durant les jornades del 13 i 14 de març, segons el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV).
Calendari del cas
Els dies 20 i 21 d’aquest mes serà el torn de l’acusació particular, en concret de l’Ajuntament d’Oriola, mentre que les declaracions dels acusats s’iniciaran el 7 de maig, entre elles les de l’industrial oriolà Ángel Fenoll, que va ser qui va destapar el cas, i les dels exalcaldes d’Oriola José Manuel Medina i Mónica Lorente, tots dos del PP.
La investigació va començar en 2006 pel possible tripijoc en el contracte local dels fems durant l’etapa de l’alcalde popular Medina, encara que les perquisicions posteriors van donar pas a una vintena de peces separades en diferents punts de la demarcació d’Alacant sota la denominació genèrica d’operació Brugal.
De les 34 persones que s’enjudicien en aquesta branca inicial del Brugal, quinze han tingut o tenen la condició d’autoritat o funcionaris públics, com els exalcaldes populars oriolans Medina i Mónica Lorente i set exedils de la corporació municipal.
Els delictes
Per a Medina, la fiscalia demana 12 anys de presó per prevaricació, frau i suborn, mentre que per a la seua successora, Lorente, la fiscalia demana huit anys per frau i, per al principal implicat, l’empresari Ángel Fenoll, un total de 37 anys i huit mesos per prevaricació, frau, suborn, tràfic d’influències, extorsió, coaccions, associació il·lícita, ús d’informació privilegiada i delicte electoral.
El fiscal considera els processats autors, cooperadors o còmplices de delictes de prevaricació, frau, suborn, negociacions prohibides a funcionaris, tràfic d’influències, revelació de secrets i d’informació privilegiada, delicte electoral, associació il·lícita, extorsió i intent de coaccions.
Sosté que Fenoll, que va destapar el cas perquè creia que no se li anava a adjudicar el contracte de fems d’Oriola, i el seu entorn van conformar una presumpta trama mafiosa que va extorsionar càrrecs públics amb l’amenaça de revelar enregistraments amb informació rellevant per a “doblegar la seua voluntat”.
A més, l’empresari oriolà hauria pagat suposadament suborns a altres polítics per a continuar monopolitzant la recollida de fems a la comarca o finançat “fora dels llits legals” al PP i al Partit Socialdemòcrata.
Peces separades
Entre les principals peces separades del Brugal, sorgides a partir de les intervencions telefòniques, destaquen la investigació del pla zonal de residus de la Vega Baixa –per la qual haurà de ser jutjat, entre d’altres, l’expresident de la Diputació i del PP d’Alacant José Joaquín Ripoll– i la que indaga una presumpta trama de corrupció entorn de l’urbanisme de la capital de la demarcació.
En aquesta última figuren com a investigats l’empresari Enrique Ortiz i els exalcaldes populars d’Alacant Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo, entre d’altres.
Aquest cas de presumpta corrupció deu el seu nom a l’acrònim en castellà BRUGAL, Basuras Rurales Gestión Alicante.
