VALÈNCIA. L’Audiència Nacional jutja des d’aquest dilluns l’exconseller delegat del Banc de València Domingo Parra per administració deslleial en la “major operació creditícia” de l’entitat, que va concedir 312 milions d’euros al grup de l’empresari Baptista Soler per a la compra d’una participació en Metrovacesa.
La Fiscalia Anticorrupció, que contempla com a alternativa una possible apropiació indeguda per gestió deslleial, demana per a ell quatre anys de presó com a autor d’un delicte pel qual sol·licita idèntica pena per al patriarca dels Soler, la seua filla María Victoria i el marit d’aquesta, Vicente Fons.
Reclama així mateix una indemnització d’uns 94 milions d’euros per al Fons de Reestructuració Bancària (FROB), que va injectar 4.500 milions d’euros públics per a sanejar l’entitat, avui integrada en CaixaBank.
Penes que el banc català, representat per l’advocat Carlos Gómez Jara i que cedeix el seu “dret al cobrament” al FROB, endureix fins als sis anys de presó per un possible delicte addicional d’estafa.
En el seu escrit d’acusació, el Ministeri Públic relata com l’entitat llevantina va aprovar el finançament –desenvolupat entre gener i març de 2007– sense “una anàlisi suficient de la seua viabilitat i sense l’adequada participació dels empleats que tenien encomanada la funció d’anàlisi i avaluació de risc”.
La recuperació d’aquests fons, prossegueix, “es feia descansar gairebé en exclusiva” en unes garanties que “no van poder absorbir les pèrdues derivades de l’impagament dels préstecs”, que van generar un perjudici de 93,9 milions d’euros.
Segons relata la fiscal Sandra María Fagil, aquesta operació, amb la qual els Soler volien adquirir la participació del 2,4% que la CAM tenia en la promotora, “va constituir la major operació creditícia” de la història del banc, no en va representava el 23,9% dels seus recursos propis.
Uns nivells que “contravenien” els acords del mateix consell d’administració de Banc de València, que “limitaven la concentració de riscos al 15%”.
La Fiscalia considera provat que cap de les decisions “van ser aprovades íntegrament ni pel consell ni per la comissió executiva, que a més tampoc va comptar amb la informació necessària i suficient per a poder valorar-les”.
Ni tan sols el responsable màxim en matèria de crèdits, el comité de riscos, “va conéixer amb caràcter previ” unes operacions de les quals “únicament” sabia els seus detalls en profunditat Parra.
L’exconseller delegat és el principal assenyalat per Anticorrupció, que sosté que va ser ell qui “va impartir les instruccions corresponents als empleats de l’entitat” fins al punt que haurien estat executades abans que els òrgans del banc tingueren constància del finançament.
Tant és així, prossegueix, que el seguiment dels crèdits concedits “es va limitar a la utilització d’una eina “sense efectes comptables”, deficiències que van ser fins i tot advertides “reiteradament pel Banc d’Espanya”.
D’aquesta forma, Parra hauria infringit “conscientment els deures inherents a la seua posició, de lleialtat i transparència” en un “injustificat tracte de favor al Grup Soler”, i “tolerant a més que no es satisferen els interessos per descobert de diversos crèdits o que, una vegada pagats, foren retrocedits”.
En la pràctica, això va suposar que el banc va deixar de cobrar “determinades comissions a les quals tenia dret, aplicant tipus d’interés més favorables als acreditats”.
Els fets van tenir lloc el mateix any en què Metrovacesa va presentar una opa per a resoldre l’enfrontament entre la família Sanahuja, que controlava el 39,6% de la immobiliària, i Joaquín Rivero –ja mort– i el seu soci, Bautista Soler, que sumaven entre tots dos el 39,14% del seua capital.
La denominació Metrovacesa va quedar llavors en mans dels Sanahuja juntament amb els negocis immobiliaris centrats en Espanya, entre altres, mentre que Rivero i Soler es van posar al capdavant dels de França.
A l’empresari valencià apunta també la Fiscalia, juntament amb la seua filla, el seu gendre i Rafael Ruiz-Jarabo –per al qual demana tres anys de presó–, que “en connivència” amb Parra van aconseguir que els seus crèdits, concedits “en cascada” a diverses empreses del seu grup, foren refinançats en diverses ocasions i fins i tot, pignorats.
L’abril passat, l’Audiència Nacional va condemnar a Parra a quatre anys de presó per una sèrie de macrooperacions urbanístiques que van causar a l’entitat un perjudici de 198 milions d’euros i en les quals precisament estava involucrat un altre fill de Soler, l’expresident del València C.F Juan Bautista Soler.
Abans, al febrer, l’exconseller delegat del banc va acceptar un any i set mesos de presó per administració deslleial en la gestió de préstecs a una societat que li era afí, causa en la qual va abonar 330.000 euros pel perjudici causat.
