VALÈNCIA. Vora 260.000 menors de 16 anys es troben en risc de pobresa o exclusió social al País Valencià, “la qual cosa suposa un 32,8% del total de xiquets de la Comunitat”. Aquestes són les dades que trasllada Save the Children segons les últimes estimacions publicades pel Portal Estadístic de la Generalitat.
Segons indica l’organització de defensa dels drets de la infància, aquestes dades també mostren que existeix una diferència de més de cinc punts respecte al total de la població, que compta amb una taxa de risc de pobresa o exclusió social del 27,6%. Això converteix els infants valencians en el col·lectiu més vulnerable.
Save the Children també remarca que el descens del nombre de menors de 16 anys que es troben en aquesta situació va ser molt lleuger de l’any 2017 al 2018: el percentatge de menors de 16 anys en risc de pobresa o exclusió social va passar del 33,1% al 32,8%.
El mapa de la pobresa
Per demarcacions, Alacant és la que presenta pitjors dades, amb un 38,8% dels menors de 16 anys en risc de pobresa o exclusió social; després va València, amb un 29,5%, i Castelló, amb un 28,8%.
Pel que fa a les comarques, la Marina Alta i el Baix Segura són les que presenten una taxa de risc de pobresa i exclusió social més elevada, amb un 51,5% i un 49,6%, respectivament. En el pol oposat hi ha l’Horta Nord (24,9%), i l’Alcoià i la Ribera Alta (25,8%).
La ciutat de València és on es concentren el nombre més gran de xiquets en risc de pobresa o exclusió social de tota el País Valencià. Més de 40.000 menors de 16 anys viuen en aquesta situació, la qual cosa suposa el 34,5% del total. A més, des de Save the Children assenyalen que “la pobresa urbana és especialment preocupant, ja que l’accés a béns o serveis bàsics és sempre més car que en un entorn no urbà”. Això és, els lloguers, el transport i les activitats d’oci, lúdiques o culturals, per exemple.
Font: Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana / Infografia: Santi H. Puig; cedida per Save the Children
Privació material severa
A això s’afegeix que el País Valencià pateix una taxa de privació material severa infantil d’un 4%, la qual cosa suposa que més de 30.000 xiquets es troben en aquesta situació. Malgrat que en un any s’ha reduït a la meitat el nombre de menors de 16 anys que estan en aquesta situació, Save the Children recorda que viuen en famílies que tenen unes condicions de vida molt difícils i, a causa de l’escassetat de recursos econòmics, en moltes ocasions no es poden permetre menjar carn o proteïnes de forma regular, una llavadora, un telèfon o anar de vacances.
El director de Save the Children al País Valencià, Rodrigo Hernández, assegura que “en els últims anys s’han produït avanços en matèria legislativa i pressupostària per a lluitar contra la pobresa i ajudar els col·lectius més empobrits, com és la Renda Valenciana d’Inclusió, la Llei d’Infància o la de Serveis Socials, la qual cosa ja es comença a notar en les últimes dades oficials”. “No obstant això –afegeix–, és necessari que el Consell continue impulsant polítiques públiques que posen el focus en la infància més vulnerable, que no hi haja retallades i que es continuen incrementant de manera sostinguda les partides destinades a lluitar contra la pobresa infantil i que la inversió es destine a mesures eficaces que tinguen un impacte directe en les famílies”.
Set mesures per a combatre la pobresa infantil
Save the Children proposa, en matèria de pobresa infantil, set mesures concretes. La primera, ampliar i millorar la Renda Valenciana d’Inclusió ampliant la cobertura a tots els possibles perceptors, i prioritzant les famílies amb fills a càrrec i famílies monoparentals. La segona, augmentar l’oferta de lloguers assequibles mitjançant polítiques i plans públics de foment del lloguer amb criteris d’equitat entenent com a lloguer assequible aquell que representa menys del 30% dels ingressos de la llar. La tercera mesura consisteix a garantir que en la política d’ajudes a l’estudi prevalguen els criteris d’equitat, tot assegurant que tots els xiquetsque es troben en situació de pobresa tinguen coberts els costs de transport, menjador, material escolar i extraescolars.
Una altra mesura és implantar l’accés universal progressiu a l’educació infantil primerenca prioritzant els xiquets de 0 a 3 anys en situació de pobresa o exclusió social. “Per a garantir-ho, es crearan places assequibles mitjançant mesures de tarifació social, amb un preu mínim prou baix i que incloga menjador per a famílies de baixos recursos, i amb criteris d’accés que prioritzen renda i vulnerabilitat”, detalla Save the Children.
L’organització també parla del desenvolupament de pressuposts amb perspectiva d’infància, fàcilment avaluables i identificables; així com de l’augment de la inversió en educació i protecció social a la infància i la família millorant prestacions i ajudes no contributives, “que són les que beneficien més directament els xiquets i xiquetes en pobresa severa”.
Finalment, la setena mesura fa referència a garantir la recollida i recopilació sistemàtica de dades desagregades per edat i per sexe de 0 a 18 anys en l’àmbit autonòmic i local, i a millorar la representativitat de les mostres per a una major fiabilitat “per a poder així millorar i orientar les polítiques d’infància”.
