VALÈNCIA. La xufa, el caqui, les taronges… però també les cireres, l’oli i l’Herbero de la Serra de Mariola. El camp valencià i els qui el treballen i l’estimen cultiven productes que són i que han sigut el motor econòmic de moltes famílies i moltes localitats. És per això, i a causa de la seua singularitat i qualitat, que molts d’ells estan protegits per organismes autonòmics i europeus per a garantir la seua continuïtat.
“Una de les grans fortaleses del sistema agroalimentari de la Comunitat Valenciana és la qualitat dels nostres productes i la capacitat de mantindre una oferta regular i diversa al llarg de tot l’any en uns mercats cada vegada més exigents i competitius; d’ací la importància de la seua promoció, no solament econòmicament, sinó també pel seu paper com a instrument per al desenvolupament rural i de preservació i valorització del nostre patrimoni i tradicions”, explica la directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna, Maite Cháfer, al pròleg del llibre Les Figures de Qualitat Agroalimentària Diferenciada de la Comunitat Valenciana, disponible en la web de la Conselleria d’Agricultura.
“En aquest context –continua Cháfer– juguen un paper fonamental les nostres figures de qualitat agroalimentària diferenciada, especialment les denominacions d’origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides, així com la nostra producció ecològica”. L’últim producte que ha rebut una protecció especial ha sigut l’all tendre. El passat 29 de gener la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va distingir aquesta hortalissa amb la Marca de Qualitat Comunitat Valenciana.
Aquesta figura –no reconeguda per la Unió Europea– té com a objectiu “oferir als productors, elaboradors i transformadors de productes agroalimentaris la possibilitat de diferenciar la seua oferta comercial oferint als consumidors, amb criteris de qualitat, productes amb una especial identificació qualitativa garantida, alhora que permet posar a la disposició dels consumidors un distintiu d’identificació d’uns productes de composició genuïna, elaborats amb unes tècniques que permeten ressaltar uns trets reconeguts i benvolguts”, expliquen des de la Conselleria.
El distintiu ve acompanyat d’algunes ‘obligacions’ per als llauradors que vulguen que el seu producte vaja acompanyat del segell de qualitat autonòmic. Entre elles, per exemple, destaca la necessitat de tindre un bulb incipient de 0,8 centímetres i 1,5 centímetres de gruix abans de començar a estar marcades les dents, amb les arrels incloses i una tija i fulles verdes d’entre 7 cm i 25 cm de llarg; estar sencer, i no tindre imperfeccions. Així mateix, la seua neteja es desenvoluparà amb aigua sense cap mena de contaminació. La reglamentació també recull un règim de control intern de la producció, efectuat pels mateixos operadors autoritzats per a l’ús de la marca de qualitat CV All Tendre i un altre extern, a més del control oficial de la Conselleria d’Agricultura.
Segons expliquen des del departament d’Elena Cebrián, des de l’any 1988 s’ha atorgat el distintiu de qualitat CV a diversos productes, però moltes d’ells han deixat de funcionar. Els més actius actualment són el Coent de Borriana CV i la Tomata de Penjar CV.
Les IGP i la protecció als cítrics
L’agricultura és un mode de vida per a moltes persones al País Valencià i, per això, garantir que els agricultors puguen viure dignament dels seus cultius és un dels grans reptes de l’Administració i del sector. “El greu problema de l’agricultura valenciana és que els agricultors i ramaders valencians no poden viure amb les rendes actuals. Hi ha un desfasament enorme entre el que se’ls paga a ells i el que paguen els consumidors”, ha manifestat en reiterades ocasions el president de la Generalitat, Ximo Puig.
Les declaracions en aquesta línia, que han sigut una constant en el Consell els darrers anys, s’han incrementat notablement els darrers mesos a causa de la mala campanya citrícola d’enguany. Els problemes estructurals del camp, sumats a l’augment de les exportacions cap a la Unió Europea de països com Sud-àfrica i Egipte, han deixat malparats els productors de taronges valencianes aquest hivern.
Les taronges, però, són també un dels productes valencians protegits. En aquest cas, estan sota la protecció que atorga la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), figura que sí que reconeix la Unió Europea, ja que es regula mitjançant el Reglament (UE) 1151/2012 sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris i mitjançant el Reglament (UE) 1308/2013, pel qual es crea l’organització comuna de mercats dels productes agraris.
Tal com expliquen des d’Agricultura, aquesta figura empara “els productes que posseeixen alguna qualitat determinada, reputació o una altra característica que puga atribuir-se a un origen geogràfic i la producció, transformació o elaboració del qual es realitze en la zona geogràfica delimitada”. L’objectiu de les IGP és el de promocionar el producte i certificar l’origen i la qualitat del cultiu.
El director gerent de la IGP de cítrics, José Enrique Sanz Roselló, va participar fa unes setmanes en la fira Fruit Logistica, a Berlín, on sota el paraigua de l’expositor de la Generalitat va realitzar tasques de promoció de les taronges valencianes. Preguntat sobre la situació actual dels cítrics, Sanz va lamentar que el sector no estiga unit ni haja fet un front comú per a la defensa del producte.
Altres productes que estan sota la protecció d’una IGP són les cireres de la Muntanya d’Alacant, els vins de Castelló, el Torró de Xixona i el Torró d’Alacant. Segons expliquen des d’Agriculrua, les IGP del torró són dues perquè els dos tipus de torrons són diferents; no obstant això, estan gestionades pel mateix Consell Regulador.
Denominacions d’Origen per a donar estabilitat
La figura de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) és, potser, la mesura de protecció més coneguda. Actualment, n’existeixen 11 a tot el País Valencià. Els productes protegits sota aquest paraigua són l’oli; els vins d’Alacant, d’Utiel-Requena i de València; el raïm de taula envasat del Vinalopó; la magrana d’Elx; els nispros de Callosa d’En Sarrià; la carxofa de Benicarló; l’arròs de València; la Xufa de València, i el caqui de la Ribera del Xúquer.
A més d’aquestes 11 DOP, a Requena n’hi ha una altra, d’àmbit supraautonòmic. Es tracta de la DOP Cava, en la qual no participa cap altre municipi valencià. Realment, l’Associació d’Elaboradors de Cava de Requena és un col·lectiu format pels huit cellers amb seu a Requena acreditats pel Consell Regulador per a elaborar vins espumosos de segona fermentació en botella amb el segell de la DO Cava.
Segons recull Agricultura, aquesta figura empara els productes “la qualitat o característiques dels quals es deuen al mitjà geogràfic amb els seus factors naturals i humans i la producció, transformació i elaboració dels quals es realitza en eixa zona geogràfica delimitada”. En aquest sentit, es protegeixen sota una DOP els productes que tenen “unes característiques específiques i diferenciadores que només són possibles gràcies a l’entorn natural i a les habilitats dels productors de la zona de producció amb la qual estan associats”.
Un exemple clar és el de la Xufa de València. El director, Germà Alcaide, va assegurar a Diari La Veu que la Denominació d’Origen de la xufa és un element clau per a garantir l’estabilitat del preu de la xufa de València. Alcaide explica que es planta xufa perquè hi ha demanda d’aquest producte i, sobretot, perquè hi ha demanda de producte de qualitat. “Si hi ha orxaters que volen ficar en el seu envàs o en la seua orxateria que la seua orxata està feta amb xufa de València, no tenen una altra opció que abastir-se de xufa de València”, assenyala, perquè una de les tasques de la Denominació d’Origen és vetlar perquè cap orxata feta amb xufa de fora es puga vendre com a orxata de xufa de València. I el mateix passa amb la resta de productes.
Pernil, Herbero i embotits de Requena
No només estan protegits els productes estrictament agraris. Altres molt típics del territori valencià, com ara l’Aperitiu Café d’Alcoi, el Cantueso Alacantí, l’Herbero de la Serra de Mariola i l’Anís Paloma Montfort estan emparats per el Consell Regulador de Denominacions Específiques de Begudes Espirituoses.
El pernil produït al País Valencià també gaudeix d’especial protecció, ja que pertany a la Especialitat Tradicional Garantida (ETG). La funció d’aquest segell és descriure “un producte o aliment específic que siga el resultat d’un mètode de producció, transformació o composició que corresponga a la pràctica tradicional aplicable a eixe producte o aliment, o que estiga produït amb matèries primeres o ingredients que siguen utilitzats tradicionalment”, s’explica a la web de la Conselleria d’Agricultura. Així, l’objectiu és protegir els mètodes de producció i les receptes tradicionals.
El pernil, però, no és l’únic producte ramader amb una distinció. L’embotit de Requena també està protegit per l’Administració. En concret, el segell Embotit de Requena vetla per la defensa de la figura de qualitat, així com de les labors de promoció d’aquesta. Protegeix set productes, elaborats seleccionant carns del porc utilitzant únicament femelles o mascles castrats, espècies de qualitat contrastada i budells naturals, ingredients que defineixen el producte i el distingeixen de la resta d’embotits del mercat, assenyalen des de la Conselleria.
